‘El País’, Felipe González i la tàctica del Teleoperador Inoportú

BarcelonaEl País aplica aquest dilluns la tàctica que podríem batejar com la del Teleoperador Inoportú. “ ¿Seguro que no le interesa pagar menos en su factura telefónica? ”, t’etziben quan intentes desfer-te de la seva intempestiva trucada. Doncs bé, el titular (“El govern dóna suport a la crida de González pel seny a Catalunya”) n’és l’equivalent periodístic. ¿Qui podria estar en desacord amb el seny? Fins a tres cops apareix “crida pel seny” a la pàgina. El diari dedica una altra obertura a les crítiques rebudes, titulada “Els aliats de Mas responen a l’expresident amb atacs personals”. Algunes notes. 1) Considerar els crítics mers “aliats de Mas” és interessadament reduccionista. 2) Dir que la frase de González “[el procés és] el més semblant a l’aventura alemanya i italiana dels anys trenta” s’ha tret de context és una excusa vana: l’oració és diàfana i autocontinguda. 3) El titular parla d’“atacs personals”, però el text no en detalla cap que mereixi aquest nom. Bé, diu que Josep Rull el va qualificar d’“impresentable” però, en realitat, el convergent va parlar d’“exabruptes impresentables”, que és diferent. 4) Es diu que “altres van fer servir antigues polèmiques per boicotejar la seva crida a la cordialitat”. No deixa de ser una peculiar crida-a-la-cordialitat -de nou, la tàctica del Teleoperador Inoportú- insultar algú comparant-lo amb feixistes. I hauria estat bé detallar que, entre les “antigues polèmiques” recordades a l’exmandatari, una va sonar amb especial insistència: la del GAL. Molts missatges assenyalaven la incoherència que suposa haver vist el seu nom barrejat amb l’antiterrorisme de claveguera i donar lliçons de democràcia i estat de dret. Però, ai las, ni rastre de les sigles tabú, en una pàgina que se suposa que havia de recollir les crítiques a l’article.