Totes les preguntes sobre la foto d’Ailan a la platja són la mateixa

Vostè ha pagat un diari buscant certeses i, em sap greu, però avui no em veig amb cor d’oferir més que preguntes. Algunes són retòriques. D’altres no: els arguments contraris als meus em semblen també vàlids. Som-hi. ¿Debatre sobre la foto desvia l’atenció i ens fa mirar el dit, en comptes de la lluna? ¿Com pot ser que l’impacte de la imatge sigui tan gran que la popular Cristina Cifuentes la repiuli -amb una emoticoneta trista- aliena a les mesures del seu partit en aquest camp? ¿Mantindrà The Sun la columnista Katie Hopkins, que fa unes setmanes va dir que enviaria vaixells de guerra per parar els immigrants i que no li importava veure fotos de cossos surant a l’aigua? ¿Patiran algun desgast els diaris que criminalitzen sistemàticament immigrants i refugiats però avui es fan els jesuischarlies posant la foto en portada? ¿La imatge més púdica, en què només es veuen les cames inertes del petit Ailan -recordem-ne també el nom; que no sigui només un cos-, tindria la mateixa força si no haguéssim vist l’altra? Un cop la imatge ha corregut per les xarxes, quan l’endemà apareix a les portades dels diaris ¿aporta més informació, consciència o reclam? ¿Els mitjans que han pixelat la cara del nen ho han fet més pensant en la intimitat del menor, en la sensibilitat del lector o en la protecció del diari davant possibles crítiques? ¿Hem fet bé, a l’ARA, després de tres debats intensos a la redacció, de mantenir el nostre criteri d’evitar fotos tan colpidores en portada o l’excepcionalitat mereixia trencar la norma? ¿I, en tot cas, s’hauria d’haver obert la primera pàgina amb aquest afer, ni que fos amb un tractament gràfic alternatiu o el·líptic? I, sobretot, ¿podem fer que gravar a foc l’horror d’aquesta foto en tanta gent serveixi d’alguna cosa?