El dia que Marhuenda es va enfadar (una mica) amb Rajoy

D’acord, és només el mòdul més petit de portada. Però que La Razón critiqui obertament no ja el PP sinó directament Rajoy és un “pareu màquines!” literal que -també per justícia- mereix ser consignat aquí. “Rajoy torna a incomplir la seva paraula i retarda la reforma de la llei de l’avortament”. Atac en l’honor presidencial per part d’un diari, convé recordar-ho, dirigit per qui va ser cap de gabinet de Rajoy quan aquest va ser ministre d’Administracions Públiques, primer, i d’Educació i Cultura, després. I a qui el polític va recompensar amb una direcció general (de relació amb les Corts) quan ell mateix va ser ascendit per Aznar a ministre de la Presidència. “Semblaria que els anuncis [de reforma de la llei] no tenien altra intenció que la d’actuar de pal·liatius a la indignació d’una àmplia part de l’electorat popular”, exclama l’editorial titulat “Un altre compromís incomplert”, que denuncia una “flagrant incoherència i submissió a la suposada superioritat moral de l’esquerra”. Ara bé, l’enuig durava poc. Concretament, les poques pàgines que separen l’editorial de la secció de política, on el diari anunciava el nomenament de Rafael Hernando com a nou portaveu del PP al Congrés ressaltant en titulars que representava “continuïtat i experiència”. A la crònica s’assenyalava que havia patit “alguna relliscada que ha desgastat la seva imatge”. Es referien, per exemple, al dia que, als passadissos del Congrés, gairebé agredeix Rubalcaba i va haver de ser controlat per Zaplana i Acebes. O al fet d’haver vinculat la PAH amb el terrorisme. O a haver faltat al respecte als fills de les víctimes del franquisme, dient que alguns només s’enrecordaven del seu pare quan hi havia subvencions pel mig. Res, menudalla en el currículum d’un... portaveu.