Els números que ‘La Razón’ no fa amb l’escolarització en castellà
La Razón publica que s’han rebut 322 sol·licituds de famílies que volen una educació amb el castellà com a llengua vehicular. És una notícia opaca perquè ho atribueix a “les últimes xifres amb què treballa el ministeri”. Però, si realment és així, no s’entén perquè José Ignacio Wert, tot just fa una setmana, va acceptar que un portaveu del ministeri que comanda se sotmetés al ridícul de comparèixer i admetre que tan sols havien rebut tres sol·licituds. I no només això: que les havien hagut de denegar perquè (so de tambors)... les tres havien demanat centres privats catalanoparlants! (Va-da-bum... psss!) Però, d’acord, acceptem que -miraculosament- en una setmana n’han arribat 319 de noves. Segueix sent una dada ínfima. A Catalunya hi ha, aproximadament, un milió de famílies amb nens en edat escolar. Com que La Razón evitava fer les matemàtiques, ja les poso jo: el 0,03% del total. I això que hi ha el molt trampós estímul de regalar 6.000 euros per estudiar en un centre privat. Però és que ni tan sols amb aquest ganxo -un atracament a la Generalitat, per cert- s’aconsegueix trencar el model escolar català, acceptat com es veu per un 99,97% dels ciutadans.
En la peça, Convivencia Cívica assegurava que la xifra era baixa per culpa de “pressions i amenaces” i que, si no, es “multiplicaria per cent” el nombre de sol·licituds. Una acusació així és inadmissible si no es presenten proves. I inadmissible vol dir impublicable. Com que la declaració no apunta a ningú concret, és difícilment fiscalitzable/querellable. L’únic que fa és alimentar un frontisme que l’estadística -0,03%, recordin- demostra que no existeix. I posar en evidència que, a l’hora de triar noms, els impulsors de Convivencia Cívica tenen un esmolat sentit de l’humor.
