Una triple conjunció entre ‘El País’ i Banco Santander

Sis diaris -tots menys El Punt Avui i l’ARA- acudien al quiosc aquest dimecres amb un singular abric: un anunci del Banco Santander de quatre pàgines que embolicava el diari i en respectava -és un dir- només la capçalera. A El País coincidia amb una doble pàgina dedicada a Podem en què el secretari general del partit a Madrid feia una sorprenent declaració: la família Botín -propietària del banc en qüestió- no és casta perquè, segons relata, “contribueix al benestar social”. Això dels carnets, siguin de catalanitat o de castitud, sempre fa de mal atorgar, però estaria bé que el partit aclarís quin criteri fa servir, tenint en compte que el discurs públic de Podem i els seus caps visibles no ha sigut precisament amable amb la banca en general. Que la frase aparegui a El País té una metalectura afegida, perquè el Santander és un dels accionistes del diari, des que el juliol de l’any passat part del deute de Prisa es va bescanviar per un paquet (minoritari) d’accions. Per tant, en aquesta edició concorrien tres relacions entre el diari i el banc: com a anunciant, com a copropietari i com a objecte d’una informació.

L’assumpte torna a posar sobre la taula un debat etern a la premsa: la necessitat que els diaris explicitin quins són els seus propietaris en casos de possible col·lisió d’interessos, perquè els lectors puguin avaluar si influeixen o no en la línia editorial.

Àlbum de titulars

“Una professora encarrega com a deures que els alumnes descriguin com la matarien” (’The Washington Post’)