15/8: A l’illa de Corfú els motoristes no porten casc

Potser no tots, la immensa majoria. Sobretot els locals (però també els forans, que en portarien al seu país). Suposo que allà el casc és tan obligatori com aquí. Però no el porten o el porten al colze. És un símptoma (menor, però precís) que l’estat és allà una realitat força tènue, sense gran capacitat i de vegades sense gaire voluntat de fer complir la llei. Ni pel que fa al casc ni a altres coses, com els impostos. És una de les complicacions del procés europeu. Hi conviuen dues cultures polítiques molt antigues. En una, més aviat cap al nord, l’estat és una entitat forta, que exigeix molt i a canvi dóna molt. Per contra, més aviat cap al sud (a molta Grècia, mig Itàlia i una part petita de la península Ibèrica) l’estat és una entitat feble, que obliga a poc, però que tampoc és capaç d’oferir gran cosa. En aquesta tensió hi ha una part dels problemes d’Europa. Però fins i tot aquesta tensió entre dos models -molta exigència i molt servei o poca exigència i poc servei- seria suportable si no n’haguessin aparegut de nous. En alguns llocs del sud es vol que l’estat t’exigeixi poques coses, però se li demana que en doni moltes. I en altres llocs l’estat exigeix molt i a canvi t’ofereix ben poca cosa.