Anem a una guerra? Com acabarà tot plegat? Ja fa temps que en les converses es nota la inquietud i el desconcert sobre el futur d’un món que no és com ens l’havien explicat. I per si no n’hi havia prou, Donald Trump acaba de posar lletra a la inseguretat amb un document –Estratègia de seguretat nacional dels Estats Units– en què proclama que “Europa s’enfronta a la desaparició de la seva civilització", desbordada per la immigració i "a punt de perdre la seva identitat”, i “que no està clar que tingui economies i exèrcits prou forts per seguir sent aliats fiables”. La pèrdua d’identitat, la immigració, la caiguda de les taxes de natalitat i la censura de la llibertat d’expressió són, segons Trump, algunes de les plagues d’Europa. Conclusió: “Els Estats Units han de seguir sent la nació més gran i exitosa de la història de la humanitat i el lloc de la llibertat” i el nostre objectiu ha de ser “ajudar Europa a corregir la seva trajectòria actual”.
Potser haurem de començar a pensar que el cineasta Costa-Gavras té raó quan diu: “Ho sento, però Trump és la personalitat que defineix millor la nostra època”. És cert que amb la seva desinhibició fa aflorar el que no voldríem creure, que les democràcies liberals trontollen i que és l’imperi americà el que les vol enquadrar en un nou ordre autoritari conforme als capricis de Washington. La impunitat del president té un avantatge: ningú pot al·legar ignorància sobre les seves intencions. I tot trontolla: el desconcert europeu es fa especialment eloqüent.
Plou sobre mullat. El president Macron, que ha dut l’Elisi a les seves hores més baixes, incapaç de formar un govern estable i solvent, anuncia la recuperació del servei militar nacional voluntari, en nom de la necessitat de mobilitzar el país davant del moment crític que viu el món i amb voluntat de capitalitzar l’apel·lació a la ciutadania en la defensa de França. Temps crítics, tancament de files: ¿al servei de qui? El president rus, Vladímir Putin, com si hagués oblidat la invasió russa d’Ucraïna amb l’ocupació de bona part del territori, diu que “no té cap intenció de fer la guerra a Europa, però que si Europa la desitja i comença, el país està preparat ja des d’ara”. I el tinent general Francisco Braco, cap de l’exèrcit de l’aire espanyol, adverteix que “no estem en guerra però tampoc en pau” i que “hi ha armes a l’espai”.
En aquest estat d’inquietud, Donald Trump decreta i ordena el camí a seguir per enquadrar Europa. Exigint-li que augmenti un 5% el pressupost militar “per la seva pròpia defensa”. El dilema d’Europa és claudicació o resistència. I si no és ella qui defensa els valors democràtics, qui ho farà? ¿No serem capaços de demostrar que no, que no és l’època Trump, i que encara tenim molt a defensar?
