2/2: Prohibir és la temptació dels propietaris de la veritat

He seguit a mitja distància la polèmica a Vic sobre el cartell de la fira nupcial. Un grup municipal l’ha criticat per sexista. Tothom té dret, davant una obra de creació, a dir-hi el que li vingui de gust, amb criteris estètics, ideològics, polítics, morals o religiosos. Tothom té dret a triar, com a emissor, les imatges que cregui oportunes. El que seria inquietant és que s’hagués demanat la retirada del cartell. No sé si s’ha fet. Perquè una cosa és criticar i una altra prohibir (o, si es vol, censurar). Tot acte creatiu té al darrere una visió del món, de naturalesa ideològica. De l’Odissea a Picasso, passant per Shakespeare, Cervantes o Llull. Els qui censuren, els qui en volen impedir la difusió, redueixen la creació estrictament a un acte de propaganda. Si apliquem aquest criteri (una obra vehicula idees, i si les idees no ens agraden hem de procurar que no es difonguin) ens carregarem cinc mil anys de cultura, perquè en tota obra algú hi trobarà l’expressió d’una idea que el molesta. És el tema de Fahrenheit 451 de Ray Bradbury: com la correcció política acaba esdevenint censura. Com els qui es creuen propietaris de la veritat acaben sucumbint a la dolça temptació de prohibir.