10/2: La lògica parlamentària no serveix gaire per investigar

És una lògica, la dels Parlaments, fantàstica per fer lleis i el millor marc que s’ha inventat mai per al debat polític: es diuen les diverses opinions, es voten, es genera un joc de majories i minories, de pactes, transaccions i oposicions, on cadascú vota segons les seves conviccions i els seus interessos. I tot això és molt útil. Però no serveix per investigar. Ni en el sentit judicial o policial ni en el científic. Els Parlaments arbitren la discrepància a través del vot. Però la veritat que es busca en la investigació no es vota ni s’obté per aquesta via. Hi ha l’exemple d’aquell Parlament que va posar a votació l’existència de déu, i va acordar per majoria que déu no existia. O aquell altre que va proclamar després de votar-ho que el valencià i el català eren dues llengües diferents. Les eines parlamentàries, els seus formats, no serveixen per a això. Poden haver-hi comissions d’investigació tècniques sota els auspicis dels Parlaments, a la manera anglosaxona. Però l’aplicació estricta de la lògica parlamentària i política, votar aquí una cosa i una diferent a Madrid, votar segons si és dels teus o dels altres, converteix la investigació en representació, en el sentit més teatral del terme.