Bertín, de la pública a la privada
Bertín Osborne ja ha consumat el seu salt televisiu. De la pública a l’imperi Mediaset. Ha perdut una mica d’audiència en el traspàs i vés a saber si això no indicarà una tendència. A TVE es deia En la tuya o en la mía i a Telecinco s’ha convertit en Mi casa es la tuya. Les diferències, de moment, són subtils. Li han acotat els minuts d’emissió: ara té una hora i vint minuts. En canvi, a TVE el programa s’allargassava tant com donaven de si les converses, i arribaven a fer espais de més de dues hores tòpiques i soporíferes. La sintonia del programa es manté però les imatges de la careta s’han reelaborat. Mantenen el tràveling per l’interior de l’ostentós xalet particular del cantant, però han carregat la decoració i hi han introduït tractament digital de la imatge perquè alguns objectes es moguin com si tinguessin vida.
Com era d’esperar, Bertín Osborne no ha evolucionat. I com més cultivats intel·lectualment són els seus interlocutors, més mancat se’l veu a ell de recursos. Exhibeix una inconsciència absoluta sobre les seves limitades habilitats periodístiques. Aquest primer programa a casa d’Ágatha Ruiz de la Prada i de Pedro J. Ramírez va estar tancat durant mesos en un calaix sota una aura de polèmica. Però el resultat és anodí i, com a molt, només satisfà la pulsió de la xafarderia. Tampoc han canviat els rodolins lamentables que fa servir per presentar els personatges: “ Rebelde, colorista y glamurosa. Ágatha no es cualquier cosa ”, va ser la primera frase que va pronunciar Bertín. Pedro J. era l’esquer de reclam per al programa però després va resultar ser un plat secundari. El periodista dels elàstics va aprofitar l’ocasió per fer campanya publicitària descarada d’ell mateix (això no és nou) i del seu diari digital. Va presumir de la seva impecabilitat periodística i de ser l’assot dels polítics i empresaris més influents. Però també es delata com un amfitrió interessat de tots els presidents: presumeix d’haver-los tingut a tots asseguts a la taula de casa celebrant els seus aniversaris. Bertín és el bufó que fa el programa per relacionar-se amb aquest tipus de poder. La dona l’acompanya per executar el rol més superflu i banal.
Malgrat tot, ara el programa de Bertín és on li correspon. En una cadena privada on gestionen a conveniència el seu sentit de l’espectacle. L’escàndol és que aquest home, amb antics deutes amb Hisenda i ara pescat enmig dels papers de Panamà, hagi ressorgit de les cendres a la tele pública. I a sobre, hagi estat l’únic capaç de proporcionar-li audiències d’èxit. Com a mínim això d’ara ja no ho paguem entre tots.
