Publicitat
Publicitat

Una Constitució del segle XXI per a Catalunya

La crisi política i el procés independentista han donat lloc, en els darrers temps, a diverses iniciatives que tenen en comú la voluntat de repensar el país i les seves institucions i, fins i tot, redactar una Constitució. Algunes són experiències de deliberació col·lectiva (com, per exemple, Procés Constituent o El País que Volem), d’altres són el fruit de la reflexió de petits grups (com la iniciativa Constitucio.cat o la que encapçala el jutge Vidal).

Aquesta energia creadora ja ha arribat al Parlament. El 13 de novembre passat es va aprovar la moció 157/X, sobre el 9-N i l’obertura d’un procés constituent, que insta el Govern a encarregar a un grup de treball “designat de manera conjunta pel Parlament mateix i per agents polítics i socials representatius de la pluralitat del teixit social, el disseny d’aquest procés participatiu, tenint en compte els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i incloent els mecanismes, les condicions, el format i els temps, espais i procediments de debat i decisió populars sobre la redacció d’unes noves bases constituents de la futura República”. Així mateix, tant el president de la Generalitat com els presidents d’ERC, ICV i representants de la CUP han expressat públicament la voluntat d’obrir un procés participatiu orientat a elaborar la futura Constitució, ja sigui per ser aprovada en el proper Parlament o en el següent.

Efectivament, l’elaboració d’una Constitució democràtica al segle XXI requereix un procés diferent del que se seguia al segle passat, ja que avui la ciutadania està més informada i compta amb uns nivells de formació històricament mai vistos. La Constitució ha de ser radicalment democràtica tant en els resultats com en el procés, que cal que sigui participatiu des de l’origen fins al final si es vol legitimar socialment el nou text constitucional i eixamplar la base social favorable a la nova República, incorporant-hi també aquells que, d’entrada, no s’han manifestat a favor de la independència però que es poden sentir interpel·lats per un procés de definició ciutadana d’un nou estat. A Europa tenim exemples recents de processos similars, com a Irlanda i Islàndia o les previsions del llibre blanc a Escòcia.

En tots s’ha seguit un procés que podríem anomenar -seguint la terminologia anglosaxona- de convenció constitucional, que inclou diversos procediments democràtics, en què cadascun aporta virtuts específiques al procés. Sens dubte, als antípodes de la típica comissió parlamentària o de la tradicional assemblea (parlamentària) constituent. Pel que fa a aquesta metodologia d’elaboració de la Constitució catalana (que va més enllà de l’estricta redacció final del text constitucional, no s’ha de confondre!), actualment des de la societat civil s’està treballant per buscar d’unificar les diverses propostes.

A hores d’ara, i sense entrar en el debat que caldrà fer en el si de totes les organitzacions i actors implicats, es pot imaginar a grans trets una convenció constitucional d’acord amb les diverses dimensions democràtiques a cobrir. Podria comptar amb quatre fases que podrien desenvolupar-se al llarg de 18 mesos:

- Una fase vinculada a la democràcia participativa a iniciativa de la ciutadania activa que, de fet, podríem dir que ja ha començat: diversos grups ciutadans es qüestionen com podria ser el nou país a iniciativa pròpia. Aquesta energia ciutadana ha de ser aprofitada en fases posteriors.

- Una fase vinculada a la democràcia participativa amb suport institucional. Un cop institucionalitzada, la convenció ha de comptar amb debats de vocació massiva, oberts al conjunt de la ciutadania i representatius de la diversitat, que acabin de perfilar els anhels de la ciutadania sobre la futura República.

- Una fase vinculada a la democràcia representativa que treballarà a partir de les aportacions de la fase anterior per plasmar-les en un text constitucional. La implicació ciutadana hauria de continuar un cop el debat se situï al Parlament de Catalunya, gràcies a la deliberació conjunta en comissió pública entre representants electes i representants de la diversitat ciutadana escollits per sorteig estratificat, que reflecteixin la realitat social del país. Aquesta comissió hauria de fer encàrrecs específics als experts per tal d’aconseguir un articulat d’alta qualitat tècnica, subjecte a un estricte procediment de transparència i retiment de comptes, que reflecteixi els anhels ciutadans expressats en la fase anterior.

- Una fase vinculada a la democràcia directa: el text constitucional s’ha d’aprovar per referèndum com a garantia que el poder resta en darrer terme en mans de la ciutadania, amb la seva possibilitat final d’exercir l’opció de veto si no li convenç el resultat del procés. Per tal de superar “el tot o res” habitual en aquest mecanisme, i tan criticable, seria convenient introduir la possibilitat que els ciutadans puguin expressar el seu suport, per separat, a les diverses parts que componen aquest text final.

Potser a algú li pot semblar una proposta maximalista. Fins i tot irrealitzable. Es fonamenta, però, en metodologies que ja han demostrat les seves virtuts en contextos de països avançats. Cal, això sí, orientar recursos (debats retransmesos per televisió, ben estructurats, etc.). És a dir, creure-s’ho. No partim de zero. I no podem perdre l’oportunitat d’elaborar una Constitució del segle XXI. A través d’un procés participatiu i inclusiu que doni unes bases democràtiques molt sòlides al nou estat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT