10/12/2016

Coprofília

2 min

Coprofília: atracció fetitxista pels excrements, com diu púdicament el diccionari. El papa Francesc no està per romanços. Per si els que el critiquen per les seves presumptes desviacions doctrinals -n’hi ha que parlen de l’anti-Crist- no en tenen prou, ara els provoca amb el llenguatge. Un papa parlant de coprofília. Ho ha dit en un missatge als mitjans de comunicació: desinformar, calumniar, és embrutir la gent, és pecat, és caure en la coprofília. La responsabilitat dels informadors és molt greu perquè, diu Francesc amb un paternalisme marca de la casa, “la gent tendeix a la coprofàgia”. És a dir, el gust per la porqueria -diguem-ho fi- es propaga amb facilitat i està universalment repartit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D’exemples del que denuncia Francesc n’hi ha milers. Però aquests dies en tenim un de monumental: la projecció mediàtica del cas del muntatge orquestrat per Fernando Blanco, a partir de la malaltia de la nena Nadia, als mitjans de comunicació, en especial alguna televisió. El sociòleg Fermín Bouza explicava molt bé els programes populars de crits, xafardeig, sensacionalisme i sentimentalitat elemental, com un eco de les converses de poble, o d’escala de veïns, que en la cultura urbana tendeixen a perdre’s. Però una televisió és un mitjà d’informació, i donar veu i credibilitat a un personatge com Fernando Blanco, donant suport a la seva campanya per arrencar diners a la gent, és una greu irresponsabilitat, en qualsevol de les hipòtesis possibles. Que només són dues: o els responsables dels programes no van complir amb l’elemental obligació professional d’informar-se sobre el personatge i verificar la veracitat de les coses que explicava, o sabien que era un estafador i així i tot li van donar espai i credibilitat, per no perdre l’espectacle. Malgrat tot, segur que alguns diran encara que remenar les escombraries té la seva utilitat social: entretenir el personal. I que tanmateix el cas va fer aflorar els sentiments solidaris de la gent. La veritable atracció perversa és la que fa que oblidem tan fàcilment que no val tot.

stats