Empara

Donald Tusk, el president polonès del Consell Europeu, ha publicat un article en diversos mitjans del continent per justificar la política europea d’immigració. El text és irritant en el llenguatge i trampós en la descripció dels fets.

Les coses van millor, diu, perquè s’ha assumit que “l’onada migratòria era massa gran per no aturar-la”. És indignant que Europa consideri que no pot assumir ni la meitat dels refugiats que té el Líban. I és lamentable parlar dels immigrants com si es tractés d’un fenomen natural, un tsunami, no de persones. Esborrar els rostres ha estat sempre una estratègia del poder per afavorir la indiferència. “Si desitgem que Europa segueixi sent oberta i tolerant, no podem permetre’ns estar indefensos”, diu Tusk. És fastigós presentar els refugiats que fugen de la guerra com uns invasors, com una amenaça per a la societat europea. Senzillament, és assumir el discurs de l’extrema dreta i negar la desesperació de qui escapa de les bombes.

Però si és penós el discurs, pitjor són les conclusions. Tusk es congratula que les xifres de refugiats arribats pels Balcans hagin caigut brutalment. És a dir, per a ell la qüestió principal no és que hi hagi persones obligades a abandonar el seu país per la guerra, sinó que no arribin a Europa. La realitat és molt més greu: tancada la via grega, escapar del conflicte serà molt més car i perillós: hi guanyen les màfies, hi perd la majoria. Només podran sortir els que tinguin molts diners (hi ha qui ha pagat cent mil euros). I el risc de mort per als que gosin emprendre l’aventura, com hem vist a Líbia, serà molt més alt encara. ¿Això és el que entén Donald Tusk per donar empara als refugiats, que no puguin deixar Síria? La història es repeteix i tot fa pensar que les potències ja han decidit que guanyi Franco, és a dir, Al-Assad i els seus, amb la qual cosa els que hauran d’anar a l’exili seran molts més encara. ¿Aquesta és la manera d’emparar-los que té Tusk, fer més difícil fugir per salvar la vida?