Exhibicionisme

Parlant de Trump, William Egginton, catedràtic d’humanitats a la Johns Hopkins University, diu que la seva estratègia es funda en l’exhibicionisme. Les xarxes socials, que fan que tothom pugui sortir de l’anonimat, han afavorit una explosió de l’exhibicionisme i del narcisisme, a partir d’aquesta pulsió tan humana que és la demanda de reconeixement, en la seva versió més elemental: fer que els altres et mirin. Però ¿quant pot aguantar una exposició pública tan descarada? Aplicat a Trump, ¿quant temps suportarà el públic veure l’emperador nu? Semblava que no arribaria a la convenció republicana i ja l’ha guanyat. Arribarà al novembre?

Trump dóna una imatge lamentable dels Estats Units i ara tot són escarafalls. Mostrant-se nu exhibeix algunes de les misèries americanes: l’escàs pudor dels triomfadors, el fervor per les armes i per la criminalització de l’altre, el menyspreu per l’estrany, un maniqueisme latent, un horterisme pregon i un racisme molt instal·lat. Però Trump no és una causa sinó un efecte. No és la seva demagògia la que ha contaminat un sector del republicanisme blanc americà. Ell ha capitalitzat una feina d’anys, de Newt Gingrich al Tea Party, de construcció dels caps de turc -el poder de Washington, els negres, els musulmans, els hispans, els immigrants-, per donar seguretat i fer sentir privilegiats (els bons) una part del seu electorat. A Ohio, amb Trump, hi havia Geert Wilders i hi havia Nigel Farage, és a dir, l’extrema dreta europea hi estava ben representada. Aquí som més pudorosos amb les formes, Marine Le Pen se suavitza a mesura que creix, però les causes s’assemblen. Sona una preocupant música d’anys 30. Els règims bipartidistes establerts, confiats en les seves discretes alternances, no han volgut o no han sabut anticipar les conseqüències de les fractures d’aquests anys. No s’ha mirat de cara a la ciutadania. I ara, com llavors, l’extrema dreta capitalitza l’angoixa. Mai s’aprèn la lliçó: quan no es fan les reformes necessàries, algú fa justícia pel seu compte. I una part de la gent s’entrega a l’etern retorn de l’autoritarisme. Trump va nu. Molts no ho veuen. Cal confiar en les minories a les quals difícilment podrà enganyar.