Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Ho dius de broma o de debò?

En el Diccionari de la llengua catalana (1840), el recull lèxic més complet i prestigiós fins al Fabra (1932), Pere Labèrnia recull seriós i seriosament com a formes "antiquades" de sèrio i sèriament (tot i que ell ho escriu amb accent agut).

Tot fa pensar que ja al segle XVII sèrio i sèriament eren més habituals en la parla que seriós i seriosament , que tenien regust de formes cultes i arcaïtzants. Però la Renaixença i el noucentista Fabra, en el seu legítim desig de depuració de la llengua, les rebutgen com a castellanisme.

Per contra, serietat és preferida a seriositat tant en la llengua culta dels escriptors com en l'espontània dels parlants. Coromines ho diu ben clar: "Ni seriositat ni seriesa no s'han usat gaire: tothom prefereix serietat ".I el DIEC2 ho rebla no entrant seriesa i fent de seriositat forma secundària.

Serietat sempre es pot defensar com a cultisme que ve del serietas llatí, però no és gens descartable que degui bona part del seu actual auge a la vitalitat no-normativa de sèrio .

La caiguda en desgràcia de sèrio ha arrossegat la popularíssima locució en sèrio , que ara alguns corregeixen canviant-la de manera inercial per seriosament . Seria bo no oblidar-se, sobretot en registres informals, de la locució de debò : "T'ho dic de debò" sona potser més natural i àgil que "T'ho dic seriosament".

De debò neix, per reduplicació, d'un vigent però més antic de bo i és sinònim de de veres i del més neutre de veritat . Té d'antònims de broma i de per riure. En broma , que seria l'antònim d' en sèrio , està igual de proscrit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT