L’avet de la Grand Place
He vist la fotografia en alguna portada. És la Grand Place, de Brussel·les, cap al tard, gairebé buida. Només hi ha un gran arbre de Nadal il·luminat amb bombetes blanques i, en primer terme, dos homes armats, que sembla que el custodiïn.
Aquest és el Nadal que tindrem aquest any. Un gran avet guarnit, vigilat per metralletes. Un missatge de pau enmig d’un estat de guerra. Una celebració tradicional i religiosa que pretenem ridículament mantenir inalterable mentre el món cedeix al terror en nom de la religió.
Quan era petita, pocs dies abans de Nadal, de vegades la mateixa nit del vint-i-quatre, viatjava cap a casa els avis en un cotxe ple a vessar: els pares, els germans, els regals i la nostra il·lusió infantil, inflada com un globus, que ocupava tot l’espai. Estàvem massa excitats per dormir i el camí es feia llarg, en aquella època de carreteres nacionals plenes de semàfors. La mare ens convidava a comptar els arbres de Nadal que vèiem encesos, tot passant amb el cotxe. N’hi havia de petits, als balcons de les cases de poble. N’hi havia d’enormes, a les places, davant dels ajuntaments. N’hi havia prop de les masies, figueres o nesprers o plàtans guarnits amb bombetes. Arbres fruiters disfressats d’arbres de Nadal.
Els petits miràvem per la finestra i vèiem passar, veloços, els fanals. Travessàvem la foscor dels camps i, cada poca estona, els pobles mal il·luminats amb aquella grogor tan trista. I, de tant en tant, un de nosaltres xisclava: n’he vist un! I la mare portava el compte: disset. Disset arbres de Nadal. Disset celebracions. Disset missatges de pau. N’hi havia algun de vermell i daurat. Molts amb bombetes blanques. Algun tot sencer ben blau.
Quan arribàvem, ens barallàvem per dir-li a l’àvia quants arbres de Nadal havíem vist i qui n’havia vist més. Sopàvem menges delicioses, dolços, llaminadures. A fora bufava la tramuntana però a dins tot era càlid i bo.
Per Nadal cal trobar el moment per recordar-se dels que no tenen casa, dels que han hagut de fugir del seu país, dels que estan malalts o ferits, dels que tenen gana i por. Aquest any, l’avet de la Grand Place de Brussel·les, tan sol, envoltat d’armes, ens impedirà d’oblidar-nos en.
