Publicitat
Publicitat

L'últim sotmetiment

Hauria de limitar-me a la convenció i recomanar un llibre de platja per a aquests dies d'estiu, però davant l'espectacle de l'enfonsament de l'Estat Providència prefereixo convidar a la lectura de Calibán y la bruja , de Silvia Federici, publicat per Traficantes de Sueños fa un parell d'anys, les anàlisis del qual permeten un diagnòstic inquietant, però revelador, de l'actual gestió de la crisi a la zona euro.

Federici ens explica que va ser durant la seva estada a Nigèria als anys 80 quan va comprendre que el procés de sotmetiment de les formes de vida i de les relacions col·lectives que va conduir al capitalisme a partir del segle XV no havia finalitzat, sinó que seguia tenint lloc a partir de noves estratègies. Durant el segle XV, les tècniques de sotmetiment dels fets comuns incloïen la guerra, la persecució de bruixes i heretges, la massacre i el saqueig colonial, l'expropiació de terres comunes, la devaluació del treball de la dona i la invenció de la ideologia de la raça.

Quines eren les estratègies de sotmetiment del segle XX? Federici explica com els anys 80 van constituir un punt d'inflexió no només per a Nigèria sinó per a la majoria de països africans i llatinoamericans. Durant el període conegut com la crisi del deute , els governs africans, pressionats per l'FMI i el Banc Mundial, van adoptar programes d'ajustament estructural com a garantia de la seva incorporació a l'economia mundial. Aparentment destinats a fer competitiva l'economia africana en el mercat internacional, els ajustaments tenien com a objectiu aplanar el terreny social i polític i permetre l'entrada de noves formes de capitalisme multinacional i neoliberal, liderat per les indústries petroquímica i agroalimentària, d'un alt impacte social i ecològic, que permetrien cobrir els excessos energètics i de consum d'Occident durant els nostres opulents anys 80 i 90. El terapèutic ajustament estructural , similar en molts aspectes al pla d'austeritat que ens espera, adverteix Federici, va suposar la destrucció dels últims vestigis de la propietat comunal, però també de formes culturals i de gestió de la vida col·lectives, i va imposar noves maneres i més intenses d'explotació política i ecològica. El resultat va ser la transformació de bona part del territori africà en un saló de jocs per a Total, Shell, Monsanto... Un pou d'especulació i una deixalleria planetària.

El pla d'austeritat que ens espera no és altra cosa que un nou sotmetiment: l'extensió de les tècniques neoliberals de confiscació perfeccionades durant segles en els territoris colonials que ara es despleguen al territori europeu. Si no resistim col·lectivament, a Europa, les receptes de l'FMI per al nou ajustament estructural suposaran el desmantellament dels espais comuns de gestió de la vida, del cos i del temps que havien sobreviscut a l'expansió neoliberal: el sotmetiment definitiu dels espais comuns de l'educació, de la cultura, l'assistència sanitària i social.

No assistim a la crisi del capitalisme, sinó a la seva expansió exponencial, a la mutació d'un model industrial a un model informàtic-financer: la seva forma més abstracta i arbitrària. El nou liberalisme mai s'havia sentit tan lliure. Les multinacionals neden en deixalles i beneficis: el mercat està exultant. A quin deute fa referència l'FMI? Al deute que Europa deu a l'Àfrica o a l'Amèrica Llatina per segles d'espoli? Al deute que deuen els homes a les dones per anys de treballs sexuals i domèstics no pagats? Al deute que deuen els rics als pobres per haver-los robat el temps i la bellesa? El deute sobirà (el deute és l'únic que els queda de sobirà als estats europeus), producte de l'especulació amb el que és col·lectiu, és només una excusa per legitimar l'últim sotmetiment. El neoliberalisme fa un nou gir: com que res ha permès provar que la democràcia beneficiï el lliure mercat, transformem la democràcia mateixa en mercat. En el seu ascens salvatge, el mercat neoliberal somia en l'extensió global del mercat xinès o saudita, enclavaments per excel·lència d'innovació governamental: totalitarisme polític + capitalisme econòmic + devastació ecològica + mort social. Els nous magnats del capitalisme financer no suporten que bona part de la població europea hagi ampliat considerablement, en els últims 40 anys, l'esfera dels seus drets jurídics i econòmics. És necessari un últim acostament: flexibilitzar encara més el mercat de treball, abaixar salaris, privatitzar l'educació, la sanitat, la cultura, les institucions penitenciàries i fins i tot l'exèrcit... Acabar amb el subsidi d'atur, amb les pensions i tancar la Puerta del Sol perquè pugui venir el Papa. Davant dels nous mercats com el Brasil, l'Àfrica del Sud o l'Àsia, ja som història. Ara ens toca a nosaltres renunciar a tot per permetre la marxa sempre alegre del neoliberalisme cap a altres indrets que floreixen. El capitalisme neoliberal està fent la guerra a la població europea.

És significatiu que davant d'aquesta onada de sotmetiments neoliberals els indignats són els nous heretges i les noves bruixes del capitalisme neoliberal. Els ecòlegs diuen que un sòl està mort quan els agents tòxics han acabat amb tots els microorganismes que oxigenen i regeneren la terra. De la mateixa manera, si el sotmetiment venç, el capital acabarà amb tot el que és públic: el dia que mori el sòl de la Puerta del Sol, de la plaça Catalunya o de la plaça Sintagma haurem de parlar d'una democràcia morta, i per a la mort: tanatocràcia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT