La Meridiana
Doncs ja ho tenim. Després del passeig de sis quilòmetres amb Mariano Rajoy “parlant en anglès” (com remarcava el diari El País), Angela Merkel ha fet unes sorprenents opinions sobre el procés català: “S’ha de respectar la legalitat nacional i internacional i els tractats de la Unió Europea”. I també ha dit que és molt important “la sobirania i la integritat de cada estat”, però això en realitat podria fer referència a nosaltres i no a la submisa Espanya. Vull dir que en aquest últim punt té raó.
En l’altre no en té tanta. ¿S’ha de respectar la legalitat nacional i internacional i els tractats de la Unió Europea? En fi. La legalitat nacional sempre la determinen els que tenen el poder. I els tractats de la Unió Europea sempre afavoreixen els que ja estan bé, mai els que estan malament. La prova són els refugiats sirians que arriben a carretades —de vegades morts— per tenir el que té qualsevol bèstia, que és menjar. Però la legalitat no és immutable, per sort. Un refugiat sirià arribant d’estranquis a Europa en un camió és un incident. Un incident, doncs, fàcil de reprimir. Mil refugiats sirians arribant d’estranquis a Europa en vint camions són un conflicte. Un conflicte més difícil, però no impossible de reprimir. Deu mil refugiats sirians arribant d’estranquis a Europa en camions, trens, autocars o a peu són un problema. Un problema impossible de reprimir. I llavors ve quan s’ha de pactar, de buscar solucions, quotes, mediadors, compensacions. Quan se’ls ha de donar menjar i sostre, quan els rics s’han de començar a plantejar d’acceptar-los per quotes. Un sol refugiat no ho hauria aconseguit mai i seguiríem escoltant com, hipòcrites, repeteixen que saltar tanques no és el camí. Es tracta de desbordar-los. De fer-los veure que som un problema. Que sempre ho serem. Que sempre hi serem.
