Publicitat
Publicitat

David Carabén: "L'amor sempre és per sempre"

Passió i raó. Volia ser jugador de futbol i ha acabat convertit en músic. Líder de la banda Mishima. Èxit i prestigi. No creu en les idees originals i no odia a ningú. Té alguna ferida oberta i pensa que la mort és absurda: no li donarà mai la raó. Obeeix el cor i es deixa portar pel cos. Creu que la ignorància és la mort i el menyspreu una forma d'amor. I al capdavant de Mishima acaba de firmar un disc que és un cant a l'amor i que avui presenten al Lliure. L'amor feliç existeix? Sí, exactament 42 minuts.

Arriba tard. El local és fosc, l'amor és feliç. Un cop més, l'últim disc de Mishima canta a l'amor amb la dosi justa d'èpica. Ni cursi, ni fred: just allà on es troba l'emoció amb l'elegància. L'amor feliç no és un títol massa bèstia? Sí. Trobar l'amor ja és prou fort per reclamar que sigui feliç: és exigir massa. Un títol irònic per a un disc on manen cançons que parlen de ferides obertes, últimes ressaques i vespres verds. Amor a totes les notes: Si no en parla la música, no en parla ningú. L'amor, com més difícil, millor? Sí. Si tot és massa fàcil, no ens enamorem: ens enamorem dels obstacles i de vèncer les barreres. L'amor romàntic és aquell que està enamorat de la idea de l'amor, no de l'altra persona: una utopia. ¿I després de vèncer les barreres, comença l'amor de veritat? Després comença l'amor difícil: el de les lleganyes i el de la rutina.

AMOR I ANELLS. N'és un expert: de l'amor en tots els seus matisos. S'ha documentat i n'ha parit un disc rodó. 42 minuts de felicitat. Mentre en parla, detecto l'anell daurat que porta a la mà esquerra: 10 anys després, s'ha casat. Te'l treus mai, l'anell? Riu, fa que sí, i m'explica on el trobaria si no el portés. Després, segueix mig en broma, mig seriosament: És un conyàs portar-lo, però, ei, que cap dels dos se'l tregui! Riu més, beu més i respon més: Creus en l'amor per sempre? Sí. L'amor sempre és per sempre: si has trobat una persona estimable, és per a tota la vida. Perdonaries una infidelitat? Al moment no: segurament voldria matar tota la raça humana; però a la llarga, sí. I tu, series infidel? Premeditadament, no.

MÚSICA I ÈXIT. Seguim. Parlant de raó i passió; d'èxit i de música: al marge de l'èxit, el David sempre farà música. Necessàriament. Què té la música? Que et passa pel cos: la cançó passa per tu. És un tema físic. I és acció: rius com un boig, i la cagues com un boig. Orgànica i addictiva? Sí, i per això els músics grans fan aquesta pinta de ionquis: l'escenari és difícil de deixar. Em parla de la banda, d'assajar, de fer carretera i de jugar. ¿La música et permet seguir sent un nen? Completament. I tu, ets nostàlgic? Ja no. M'he queixat molt de la pèrdua de la joventut durant massa temps i ja n'estic fins als collons. ¿S'ha acabat l'ara i l'aquí? Sí. A la merda! Jo ja no vull viure el moment: vull viure tota la vida.

WHISKY I RESSACA. Avancem a cop de sushi i cervesa. Al disc torna a alçar la copa i a corejar a l'alcohol. Un tema recurrent, no? Sí, ja ningú defensa l'alcohol en públic i l'alcohol és una cosa meravellosa: desinhibeix, és un lubricant social fantàstic i a mi em fa molt millor persona. Sóc més intel·ligent, més divertit, més simpàtic i estimo més la gent. Al pop i al rock li toca això, parlar de l'alcohol. ¿Es beu massa i se'n parla massa poc? Sí, ara ja no es pot anunciar un whisky a la tele i ningú pot dir en públic que collonut que és beure. Jura-m'ho per la lluna: quants cops t'has promès que no beuries mai més? Sempre: des de la primera fins a l'última ressaca.

NOTA I MÀGIA. De l'última ressaca arribem a l'última pregunta: Per què és tan sexi la música? Perquè una simple nota, un simple do, és tan bonic que el mitifiquem. I ens confonem? Sí: la gent es pensa que aquella nota sóc jo. ¿És aquesta la màgia de la música? Sí, i els músics ens en beneficiem. És més: tens més èxit quan et creus que tu realment ets aquella nota. ¿L'actitud és clau? Sí. T'has de vestir de do i has d'actuar de do: ho has de representar visualment perquè el públic ho llegeixi millor. Com més intensament ho vius tu, més intensament ho viu el públic: quan puges a l'escenari has de decidir ser espectacle. I ho has de fer fins a les últimes conseqüències.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT