Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Plou sobre mullat en els sacrificis econòmics dels catalans

Avui publiquem el càlcul global del ball de xifres que comporten les mesures previstes per poder passar d'un dèficit del 8,9% el 2011 a un del 2,8% el 2014, tal com van pactar Madrid i Brussel·les. Era necessari fer-lo, el càlcul, perquè l'Estat ha anat anunciant les mesures a batzegades, amb certa opacitat i molta lletra petita. És la radiografia en números dels recursos amb què deixarà de funcionar l'Estat els pròxims tres anys: 150.858 milions. D'aquests, un 25% són esforços que s'imposen a les autonomies, entre les quals Catalunya; l'altre 9% l'hauran d'assumir els ajuntaments; i la resta, l'Estat.

Però a aquest sacrifici hi hem d'afegir les mesures que ja va prendre el Govern per reduir la despesa pública en els anys precedents, quan a Espanya ningú no retallava. Si el PP es pregunta quin és el "sobrecost del nacionalisme", l'anàlisi d'aquestes xifres ens porta a la pregunta contrària: quin és el "sobrecost de l'estat", un estat que té traspassades les competències que més despesa generen -sanitat i educació-, bona part de la seguretat ciutadana, la cultura i tantes altres. Aquesta radiografia ens retorna al debat que tenim damunt la taula i que fa del tot comprensible que una majoria del Parlament de Catalunya reclami un pacte fiscal que limiti la capacitat de l'Estat per decidir quins sacrificis ha de fer un dels principals motors econòmics del seu PIB, Catalunya.

Vistes les xifres en detall, no sorprèn que Catalunya vulgui tenir l'instrument per decidir -en diguem pacte fiscal o concert- com administra els recursos que genera i quins sacrificis considera prioritaris. El concert seria la prova de foc per comprovar si som capaços de gestionar-nos econòmicament com a país d'una manera tan independent com interdependent és avui l'economia mundial. Malgrat això, l'exercici permetria mesurar les nostres forces amb la resta d'economies europees. Si no, el ciutadà d'aquí pot tenir la sensació que plou sobre mullat, perquè hi ha més d'una tisora en dansa i no retallen amb el mateix criteri.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT