Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Protesta cívica a Catalunya i resposta de Felip VI avalant la línia dura

Milers de persones es van manifestar ahir pacíficament a Catalunya en protesta per la repressió exercida diumenge per impedir el desenvolupament del referèndum. De manera cívica, el país va deixar clara la voluntat de decidir el seu futur de manera pacífica i democràtica el mateix dia que els editorials de Le Monde, el Financial Times i The New York Times reconeixien la gravetat de la situació, la desproporció de la repressió i la necessitat d’una negociació entre les parts. Avui la qüestió catalana arribarà al Parlament Europeu.

Malgrat la gravetat de la repressió i la repercussió internacional, el PP va mantenir els insults amb el seu portaveu al Congrés titllant de “nazis” les decisions del Govern, i la jornada va mantenir la tensió en la política espanyola. La culminació va ser un solemne missatge del rei Felip VI alineant-se, sense cap matís, amb la política dura de Rajoy. Ahir el rei va perdre l’oportunitat de comportar-se com un estadista i va triar avalar sense fissures un govern afeblit per la seva incapacitat de negociació i l’ús de la violència. Felip VI no va pronunciar ni una paraula d’empatia, ni sobre la violència exercida contra ciutadans que, en teoria, són súbdits seus, ni sobre les aspiracions democràtiques. No va voler entendre que a les manifestacions d’ahir hi havia ciutadans favorables a un referèndum, també els que votarien no. Amb el to de duresa i el fons inflexible de la intervenció, Felip VI avala tot el que ha passat i el que passarà: obre la porta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució -que suspendria l’autonomia- i ho emmascara amb la defensa de la llei davant d’un “inacceptable intent d’apropiació de les institucions històriques de Catalunya”. El rei va parlar pels partits majoritaris espanyols abdicant de la seva funció moderadora com a monarca. Les conseqüències polítiques seran greus i la coerció és en mans de l’estat. Felip VI va perdre ahir l’oportunitat que va aprofitar el seu pare el 23-F.

La situació és greu i caldrà reflexionar i ser plenament conscients de les conseqüències a Catalunya d’una acció unilateral, però Espanya s’ha perdut un cop més en el túnel del temps. La involució democràtica és alarmant i el discurs del rei el lliga inevitablement a l’Espanya immòbil, intransigent, l’Espanya rància que es podria haver transformat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT