Res no hauria de ser irreversible
Segons les fonts de la CUP, la seva esmena a la totalitat als pressupostos és irreversible i no admet discussió de cap mena. Es veu que el vicepresident Oriol Junqueras i el seu departament han elaborat uns comptes massa continuistes, que no garanteixen la revolució social ni la ruptura política de Catalunya amb Espanya. I, per això, aquests pressupostos rebran un càstig dels cupaires que, segons diuen ells mateixos, serà irreversible. Amb socis així és difícil anar a cap banda, disposats, com cantaven Radio Futura, a cambiar la piel de conejo por una piel de tambor, i, a més, a qualsevol hora.
Els cupaires no són els únics a esgrimir arguments irreversibles. El ministre espanyol d’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, autor del gran hit “les famílies catalanes ja no es parlen entre elles el dia de Nadal a causa del procés”, es va despenjar ahir amb una de les seves sentències irreversibles. Segons va explicitar ni més ni menys que en un fòrum tan il·lustre com el Círculo Ecuestre de Barcelona, on acostumen a acudir-hi uns senyorassos que no han vist mai un cavall ni de prop, el PSOE és un partit desautoritzat perquè ha tingut la companyia, precisament, de l’independentisme català. Quan varen divulgar que signaven un pacte de govern amb Ciutadans, el PP no va dir ni ase ni bèstia, però a la mínima que han tingut contacte amb l’independentisme català, han rebut una resposta ràpida i contundent. Irreversible, per posar-hi un qualificatiu.
No hi donem més voltes. Les aspiracions nacionals de Catalunya reben respostes irreversibles, tant de la banda teòricament partidària d’aquesta idea com de la banda dels que hi estan tradicionalment i fidelment en contra. Els primers són especialment intel·ligents, perquè s’assemblen molt a aquell infant de la Corona espanyola que té el costum sorprenent de disparar-se trets al peu. Els segons, mira, ja els coneixem de fa estona. Un fatxa és un fatxa, i això sí que és irreversible. El senyor Benet Salellas i la senyora Anna Gabriel, per dir un parell de noms, ja no sé si són irreversibles o directament irrecuperables.
La CUP no és qui per decidir quins han de ser els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i molt menys per proclamar si la seva decisió referent a això és reversible o no ho és. La CUP és un partit minoritari que no està en condicions de dir com han de ser o deixar de ser els comptes de les institucions catalanes. De la mateixa manera, un ministre en funcions tampoc no és qui per censurar els diàlegs que estableixi la lleial oposició amb els interlocutors que calgui.
Hi ha coses que són irreversibles, certament, però la més irreversible de totes són les bajanades pronunciades en públic i en nom d’un nombre de votants més o menys alt. Agrairíem no haver d’intoxicar-nos irreversiblement cada dia amb aquesta mena de manifestacions, siguin sortides del Círculo Ecuestre o d’una tenda de campanya. Ja n’hi ha prou, per l’amor de Déu.
