Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Revelacions de Venus

Una ultracorrecció típica és l'ús de desvetllar en el sentit de revelar. És un cas en què fins i tot els més integristes accepten que confondre en una sola forma un verb que ve de vetlla -no dormir, estar en guàrdia- i un que ve de vel -tros de roba que tapa- empobreix la llengua.

Tenim clar, doncs, que podem desvetllar l'interès d'algú o que el cafè desvetlla, però que no podem desvetllar ni secrets ni misteris. Ara bé: mentre que el GDLC, el GD62 i el DCVB els desvelen i revelen , el DIEC només els revela .

Revelar és antic i ve del compost llatí revelare. Desvelar, en canvi, té poc més d'un segle i es forma per derivació afegint el prefix des- a velar.

Són dos mots ben formats i correctes, però el segon ha tingut la desgràcia de topar amb un comentari despectiu de Coromines, que hi veu "un calc recent i poc recomanable" del verb francès dévoiler .

No veig cap raó sòlida per no acceptar desvelar al costat de revelar i crec que, com sol passar, no són del tot sinònims i aporten interessants matisos.

L'altre dia me'n va fer descobrir un el trànsit de Venus. La frase original deia "Els científics l'aprofitaran per desvetllar moltes incògnites", i el corrector, tirant de fitxa d'Optimot, va canviar desvetllar per revelar.

Però amb revelar feia la sensació que els científics, aprofitant el trànsit, s'haguessin decidit a explicar-nos coses que ens amaguen, i no pas, com era el cas, que el passeig de Venus davant el sol retirava, per una estona, un dels vels que tapen l'Univers.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT