El Sismògraf dona el poder de la dansa a la gent
OlotDivendres a la nit a Olot. Mentre a l’espectacle Sweet fever el coreògraf Pere Faura feia ballar un grup de joves com John Travolta a Saturday night fever, en un altre punt de la vila se sentia un tro: l’obra Welcome, de la companyia Amebeu, arrenca amb una explosió que interromp una festa i tot seguit converteix el públic en una corrua de refugiats. Tots dos espectacles s’han pogut veure dins la novena edició del festival Sismògraf i són representatius d’una de les senyes d’identitat de la dansa actual: la hibridació. Els coreògrafs fusionen sense complexos tots els llenguatges que tenen a l’abast, a més de la dansa, els textos, els objectes, el vídeo... “La música de fusió no ens fa por, però encara hem d’explicar que un espectacle barreja circ i dansa”, afirma la directora artística del festival, Tena Busquets. Un altre espectacle molt revelador de fins on pot arribar la fusió és O.V.N.I, del Col·lectiu Big Bouncers, una reflexió sobre l’obsolescència dels objectes governada per una veu que recorda el robot HAL 9000 de 2001: una odissea de l’espai.
Les obres de Pere Faura i els Amebeu també reflecteixen l’afany del festival perquè assistir a espectacles de dansa es converteixi en una activitat quotidiana. I festiva. De fet, Pere Faura es convertirà en una mena de Foraster de la dansa en un programa que s’emetrà a la televisió catalana, en què a cada capítol crearà un espectacle amb un col·lectiu determinat. Aquesta mateixa idea forma part també de l’espectacle del Colectivo Lamajara: Dispositivo LABranza sorgeix d’inspirar-se en els moviments dels pagesos a l’hort i desenvolupar-los a nivell coreogràfic amb un grup de voluntaris, en aquest cas de Mataró. “Volem que la dansa estigui present a la vida de la gent”, subratlla Busquets.
L’edició d’aquest any del Sismògraf és la tercera que ha funcionat com a mercat estratègic de la dansa a Catalunya. Va finalitzar ahir a la nit amb una xifra de públic d’uns 18.000 assistents, uns 3.000 més que el 2016, en què ja va créixer un 25% respecte de l’any anterior. Tena Busquets no perd de vista aquestes xifres, però no els dona un valor absolut: “Estem més preocupats per la qualitat que per la quantitat”, diu.
Les places d’Olot, plenes per veure els espectacles de carrer de la programació -una trentena d’un total de 48-, oferien una bona imatge. Com Amortal combat, l’esbojarrada fusió de ballet, boxa i dansa contemporània de Los Moñekos o el primer espectacle coproduït conjuntament pel Sismògraf i el festival Trapezi: Mira-T, de Circ Pànic. “Estem en un altre moment, ja no hi ha competència. Ara tots els festivals treballem molt junts per trobar el màxim de complicitats”, diu Busquets. Una companyia que té molt clar el desig de col·laboració són els bascos Kukai Dantza: a les ordres de Marcos Morau, coreògraf de La Veronal, ja van fer Oskara (l’espectacle que té més nominacions als pròxims premis Max), i enguany han presentat un quartet electritzant amb els Brodas Bros, Topa. “No és estrany que Oskara tingui tantes nominacions, perquè és una obra extraordinària. M’agradaria que hi hagués una Kukai Dantza a Catalunya, tenint en compte fins on ha arribat a partir de la dansa d’arrel. El govern basc els ha donat suport, però ells tenen l’ambició”, explica Busquets.
La situació del sector s’ha colat en alguns espectacles com Sweet precarity, també de Pere Faura, o Amortal combat, en què un home en mata un altre mentre li diu: “Et trauré la incertesa de ser un artista a Espanya”. “L’ecosistema va creixent, però hem de lluitar per les condicions dels treballadors de les arts en viu”, afirma el gerent de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, Cèsar Compte, mentre reclama la possibilitat de produir més i en bones condicions, i l’intercanvi dins de l’Estat, com el que promouen amb el cicle Circula. “El sistema català és molt diferent del dels Països Baixos. Allà les companyies reben subvencions i beques anuals i poden oferir les produccions a preus més assequibles”, afirma la programadora holandesa Ellen Blom, que visitava el Sismògraf per primera vegada. “Importar una companyia catalana és car si no és un espectacle per a una sala de 800 persones”.
