Del barret d’aquest gran mag de les pastanagues que és Pedro Sánchez en surt ara el 23-F, que vindria a ser com allò dels ovnis d’Obama però en versió celtibèrica. Ningú no ha vist res, però tothom en té una opinió. La capacitat de Sánchez de canviar la conversa pública i dirigir-la al gust dels seus interessos amb anuncis d’impacte popular i de gran producció mediàtica revela l’olfacte del seu equip a l’hora d’entendre la societat de les emocions, les opinions i les distraccions en què vivim.
De fet, el 23-F és el gran barret de copa de la història recent espanyola: aquí tinc un cop d’estat i, ale hop, ara tinc un rei que salva la democràcia que ens vam donar entre tots. La idea que Joan Carles de Borbó no sabia res d’un cop de timó preparat, entre d’altres, pel general Alfonso Armada, que havia estat preceptor i directe col·laborador seu, i amb la participació de generals monàrquics com Jaime Milans del Bosch fa anys que no s’aguanta per enlloc. De fet, al documental Salvar al rey, que va emetre HBO Max el 2022, apareixen tres homes presentats com a exagents del Cesid que afirmen, entre somriures: “El rei està totalment implicat en el cop d’estat del 23-F” i “Quan el cop fracassa, una operació de gran intel·ligència fa que el rei passi de ser el motor d’un fracàs a salvador de la democràcia”. Una altra cosa seria que estiguéssim davant d’un joc de suggeriments implícits i d'equívocs de palau, d’aquells que no deixen marques i als quals tan aficionats són els Borbons, com demostra l’existència del verb borbonear.
Coneixent com treballa Sánchez, alguna cosa hi ha d’haver en aquesta desclassificació que l’acabi afavorint, encara que només siguin tres dies de tertúlies. I una lliçó per als joves votants: compte amb els cops d’estat de la ultradreta a Espanya, que, a diferència dels ovnis, són tan reals que els forats de les bales encara són al sostre del Congrés.
