Tòpics
El sobiranisme hauria de revisar el seus tòpics sobre Espanya. Podem ha fet l’aposta pel referèndum a Catalunya. Li ha donat bons resultats aquí. La seva marca compartida En Comú Podem no només s’ha convertint en referent del vot d’esquerra sinó que ha entrat en l’electorat sobiranista. Però, a més, tot fa pensar que no li ha fet cap mal a la resta de l’Estat. Des de l’independentisme hi ha tendència a mirar Espanya com una sola cosa (de la mateixa manera que es presenta Catalunya com un tot) perquè la dinàmica de la secessió ho exigeix: país contra país. Però Espanya és tan complexa com ho pugui ser Catalunya i les mirades globals sempre són tramposes.
Podria ser que hi hagués molts més espanyols dels que ens pensem per als quals el referèndum no és el dimoni que PP, PSOE i Ciutadans els pinten. Segur que hi ha prou gent a qui no fa cap fàstic que els conflictes polítics es resolguin amb mecanismes democràtics de consulta i que pensen que el referèndum no és cap problema sinó que pot ser la solució.
Les elits espanyoles es resisteixen a cedir poder, com fa tot aquell que en té. I l’independentisme en reclama una quota considerable. És obvi que només pactaran si no hi ha més remei. Per tant, han de dir que és impossible i els cal criminalitzar els que plantegen la batalla. Però, més enllà de les elits, hi ha una ciutadania molt diversa, hi ha gent que pensa que no tot s’esgota en l’imperi de la llei i que cal fer política. És l’opció que ha triat Podem. S’havia dit que aquesta campanya estaria dominada per la qüestió catalana, però no ha estat així. ¿Pot ser que el mateix PP hi hagi vist més costos que beneficis? Potser no, potser Rajoy, a qui sempre li costa arromangar-se, espera a després de les eleccions per compartir la feina bruta amb altres actors, Ciutadans, per exemple.
En qualsevol cas, si resulta que l’aposta pel referèndum no perjudica Podem, alguns tòpics decauen. No s’ha de tenir mandra de buscar aliats, perquè permetria ampliar la base sobiranista a Catalunya i perquè creure que es pot avançar sense interlocutors a Espanya no deixa de ser una fantasia.
