Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

La asimetria i l'asimetria (1)

Després de titular tres tastos La asimetria 'pro'/'anti' , una amiga em passa una fitxa de l'Optimot, la 6669/1, que explica lacònicament: "Si bé anteriorment l'article femení la no s'apostrofava davant dels mots començats pel prefix a- de negació, actualment aquest article s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat ".

La fitxa en qüestió explicita del tot el que l'IEC ja havia apuntat a través d'exemples del DIEC1 i el seu esborrany de gramàtica normativa: la seva voluntat d'eliminar aquesta excepció de la regla general d'apostrofació de l'article la , una excepció àmpliament difosa i assimilada perquè ja consta en la que és, encara, l'única gramàtica normativa: la de Fabra del 1918.

Explicaré, primer, què motivava l'excepció i per què jo, d'entrada, no seria partidari d'eliminar-la.

No apostrofar la davant asimetria o anormalitat pretén que el prefix a- se senti de manera clara. Si apostrofem, fem més difícil distingir auditivament l'asimetria de la simetria .

Quan llegim un text en paper, la a és un signe gràfic i, per tant, la veiem tant si l'article s'apostrofa com si no. Però quan llegim en veu alta -una pràctica que hauria de ser habitual a les escoles- la no apostrofació evita una elisió que és crucial perquè els que escolten ens entenguin.

Si llegint, i també parlant, per òbvies raons comunicatives, no podem apostrofar , quin sentit té que ho fem quan escrivim? Demà continuarem.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT