El bucle malenconiós

Les eleccions d’avui són rares. Votem un Parlament que haurà d’escollir un president, però les llegirem com un plebiscit. Això ha fet que el debat fos monotemàtic. I els tòpics s’han disparat. Que l’independentisme és d’antiquari, que no té sentit construir fronteres quan avui es va cap a grans aliances, que el nacionalisme és provincià en un món cada cop més cosmopolita, que la societat digital no coneix barreres, etc. Cap d’aquests tòpics resisteix la prova de la realitat. Avui hi ha més fronteres que mai, i Rajoy és el gestor de les tanques de Ceuta i Melilla, fronteres de la ignomínia.

En realitat, el que està passant a Catalunya és també una manifestació del malestar que ha tornat al Primer Món a causa d’un cert segrest de la democràcia i d’una pèrdua creixent d’accés dels ciutadans a la política, que hauria de ser l’arma dels que no tenen poder i cada cop està més en mans dels que tenen més poder. Així neix el 15-M, així pren cos Syriza, així guanya Corbyn les eleccions dels laboristes anglesos, i així, també, creix l’independentisme català. Son fenòmens molt diferents, que coincideixen a expressar la necessitat d’una redistribució del poder, propis d’un procés de globalització en què els ciutadans necessiten trobar espais per reconèixer-se.

Judith Butler diu: “Si he de viure una vida bona, serà una vida bona amb els altres, una vida que no sigui una vida sense els altres”. En els últims trenta anys se’ns ha fet creure que érem autosuficients, éssers estrictament econòmics en lluita a mort amb els altres per la supervivència. És contra aquesta mutilació que a Europa proliferen moviments de signes molt diferents que busquen compartir. Semblen condemnats al fracàs, a traçar un cert bucle malenconiós, expressió de la impotència davant les elits. El que sorprèn és la proliferació d’intel·lectuals, sovint provinents de l’antic progressisme, que, amb el seu afilat esperit crític, dinamiten tot el que belluga com si l’statu quo fos l’únic lloc conforme a raó, el millor dels mons possibles. Algun dia el bucle malenconiós es trencarà i es faran els passos endavant que ara el sector més arcaic de les elits nega. En la història, sovint ha estat així.