Publicitat
Publicitat

DISCREPO TOTALMENT

Un debat pendent

Un dels trets distintius bàsics del Barça és que ho sotmet tot a debat. No hi ha cap qüestió que s'escapi de la polèmica, simplement perquè qualsevol fet relacionat amb el club és escrutat amb una exigència i un detallisme que difícilment aguantaria cap altra institució del país. La decisió de posar publicitat a la samarreta, que en un altre club causaria una avorrida unanimitat, es converteix al Barça en un assumpte gairebé d'estat. Qualsevol acord, per petit que sigui, s'ha d'explicar fins a l'últim detall, i tot i així trobem sempre la manera de discutir-lo: si no és el què, és el com; si no és el com, és el qui. És el que té la democràcia, que és pesada i poc pràctica, sobretot per als que manen, però també gràcies a això el Barça és un club fascinant i no una d'aquestes patètiques societats anònimes que estan a punt de fer fallida perquè s'havien cregut de veritat que eren tan sols un club de futbol.

Com que el Barça viu al cor de la nostra societat, li toca, més tard o més aviat, pronunciar-se sobre tot el que l'envolta. En el cas Urdangarin, la polèmica l'ha tornat a tocar de ple, perquè el gendre del rei és encara vocal de la Fundació i perquè ja ha començat el debat sobre què s'ha de fer amb la samarreta retirada que avui encara penja amb tots els honors del sostre del Palau Blaugrana. ¿La presumpta corrupció del gendre pot separar-se dels seus mèrits esportius, o aquests no compten quan hi ha una falta moral? ¿Cal expulsar-lo de la Fundació abans que se'l jutgi? Les preguntes ja han començat a caure del cel, com una pluja fina i persistent. El club s'ha escapolit de l'escomesa, com diu el mestre Puyal, i ha assegurat, per boca del directiu Cardoner, que es plantejarà la retirada de la samarreta "si és condemnat".

El rebombori de la samarreta d'Urdangarin i l'agitació que presideix qualsevol incident relacionat amb el club contrasta amb el silenci sepulcral que ha envoltat la condemna, l'agost passat, de l'expresident Josep Lluís Núñez a sis anys de presó per "suborn passiu i falsedat documental". No tan sols no hi ha hagut cap reacció oficial a la condemna (d'un expresident!) sinó que ni tan sols s'ha debatut sobre la possibilitat de suspendre la denominació oficial de Museu President Núnez. ¿Com és que el club ha corregut a pronunciar-se sobre la samarreta d'un imputat i no ha dit res sobre el museu que porta el nom d'un condemnat per la justícia, que és molt més greu? ¿Per què debatem tots amb tanta passió de la presidència d'honor, d'un país anomenat Qatar o de la segona equipació, però no s'aixeca cap veu per discutir el nom del museu? No es tracta d'escarnir ningú, però tampoc cal defugir discussions necessàries. El Museu del FC Barcelona o Museu President Núñez és, juntament amb el Museu Dalí i el Museu Picasso, el més visitat de Catalunya. Jo penso que el seu nom no és una qüestió menor i hauria d'estar lliure de qualsevol sospita, però segur que algú altre pensa el contrari. En qualsevol cas, i si comencem el debat?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT