Les declaracions desafortunades
Llegim en aquell diari que aquella empresa de cava catalana ha vist reduïdes les vendes un 5,5 per cent durant l’últim exercici. I que “fonts empresarials han destacat que els accionistes han estat especialment crítics amb les declaracions polítiques desafortunades contra el sobiranisme català realitzades pel president del grup”, que “consideren impròpies d’un president d’una empresa catalana”.
Pot passar, no dic que no, que algú deixi de comprar un producte fastiguejat per les declaracions de l’amo del producte. I pot passar, no dic que no, que algú decideixi comprar un producte admirat per les declaracions de l’amo del producte. Però això només és quan el producte és insubstancial. Si el producte és bo, si el producte és immortal, cap consumidor intel·ligent deixarà de comprar-lo per les paraules de l’amo. Senzillament, no podrà. Jo no deixaria mai de comprar pernil d’Extremadura per molt idiotes que trobi les declaracions d’en Monago sobre Catalunya. I això és perquè el pernil d’Extremadura em sembla una meravella. I al revés. Si ara resultés que en Bertín Osborne es dediqués a fer campanya a favor d’un referèndum per al nostre país, tot i que valoraria moltíssim el seu gest, no compraria el pernil Bertín Osborne Selección. Després me l’hauria de menjar.
Em direu que jo no sóc tothom i tindreu raó. Però jo us contestaré que hi ha una gran quantitat de població que amb les coses de menjar i beure no hi juga. Si ets vinater i vols ficar-te en política, si vols expressar en veu alta la teva opinió, fes abans un gran vi, un vi emocionant, un vi inoblidable. I llavors digues el que vulguis. I no t’hi amoïnis. Per entendre’ns. Si el gran home que va ser Eugène Aimé Salon, creador del xampany Salon, digués que les catalanes tenim cua i banyes (això que diuen de les de la CUP), cap de nosaltres no deixaria de beure’s les seves bombolles sempre que en tingués la memorable i caríssima oportunitat.
