15/5: Anna Gabriel hi té tot el dret

Em refereixo a les afirmacions sobre fills compartits i educats per la tribu. Té tot el dret a tenir i educar els seus fills tal com diu. No en tindria si volgués obligar-me que jo fes (o hagués fet) el mateix amb els meus. Si Anna Gabriel explicava la seva opció personal, res a dir. Molt a discutir, res a retreure. En canvi, si ho hagués plantejat com una proposta que obligués a tothom, no hi tindria dret. Espero que no ho fos i no m’ho va semblar. També l’Església té dret, posem per cas, a excloure les dones del sacerdoci, tot i que em sembli anacrònic i absurd. Però és cosa seva a casa seva. Altra cosa seria que negués el dret de les dones a ser jutges, policies o mestres. Vull dir que la conquesta més gran del món occidental va ser la separació de l’Església de l’estat. La separació, no pas la substitució: la religió ho organitzava i ho manava tot, no és cosa de substituir-la ara per l’estat. Amb la separació, l’estat s’allibera del domini de la religió, però també es consagra un espai per a l’Església (per a les Esglésies, per a la comunitat, per a la gent) on l’estat no hi entra, que ha de poder establir les seves pròpies regles. Davant del que diu Anna Gabriel, jo defenso que es pugui fer. No que s’hagi de fer.