Publicitat
Publicitat

A LA CIUTAT

Entre el mòbil i la ploma

Per tremoloses i desenfocades que siguin les imatges dels mòbils, tenen la textura inimitable de les coses que han passat de veritat. Resulta brutal veure, amb la mateixa sintaxi audiovisual que una excursió amb els nens, els cabells ensangonats de Gaddafi i la seva cara de por.

Avancen les tecnologies, però no sembla que avancin gaire l'ètica i la civilització. Més que a la mort d'un dictador i a la celebració de la llibertat, les imatges corresponen a un episodi d'alienació i revenja. El relat és ben primitiu: tres homes d'esquena, camisa blanca, unes sabates, uns pantalons, algú que crida com un esperitat "allah'u akbar", pantalons tacats de sang, una mà amb una pistola, un home amb els cabells com un fregall ensangonat, "allah'u akbar", passa una mà, un colze, ho tapa tot, una esquena, un home, Gaddafi s'hi assembla, una camisa, uns pantalons tacats de sang, un jeep, cares, se senten uns trets, i el mateix home, ara de costat i ara a terra, unes sabates, unes ombres i unes sabates.

Avancen les tecnologies, però el relat de la guerra és més analfabet que mai. A la literatura històrica antiga trobaríem un munt de relats de fets similars als últims moments del dictador. Així explica Ramon Muntaner, a principis del segle XIV, la mort d'un dels caps de les forces genoveses enemigues: "...Jo llavors mané a un meu escuder, qui era a cavall armat, que brocàs sobre ell; e aquell ho feu volenter, e va-li tal colp donar del pits del cavall, que en terra lo mès, e llavors foren-ne fetes cent peces". Un relat que és tan cru com el del vídeo, però molt més endreçat. I sempre hi ha una ètica, un pensament que acompanya la cruesa dels fets i que en reconeix la brutalitat, perquè moments abans Muntaner demana al capità Bocanegra que deixi les armes i es rendeixi, i el genovès s'hi nega.

Potser l'única diferència és que ara la gent civilitzada, com Cèsar, Flavi Josep, Jaume I, Ramon Muntaner i Hernán Cortés, ja no expliquen la guerra perquè no hi van. Hi envien els pobres i els mouen a distància.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT