Publicitat
Publicitat

"La mort és bonica"

36 anys. Actriu. Provocadora i misteriosa. Planificadora i rutinària. Prefereix la companyia a la soledat i té por que el temps se li escapi. No s'ha jugat mai calés per res i no li agraden els miralls. Busca sorpreses i balla al menjador de casa. Amb Pa negre s'ha convertit en l'actriu del moment i acumula premis a l'entrada de casa. El pròxim pot ser l'Oscar. I si el guanyen, pujarà a l'escenari i demanarà a crits un petó d'Al Pacino.

Tot és moll. El terra brilla. El te crema. I ella arriba camuflada sota quilos de llana: Abric, gorro i una otitits de cavall. Sota capes de roba la Nora amaga secrets. És orgànica i elàstica. S'emociona i emociona: dispara les mans en cinquanta direccions i porta el cine a la sang, a la pell i a la suor. Què et retorna l'escenari? La llibertat: interpretar em fa sentir lliure. Moriràs actuant? Sí. Estic condemnada al cine.

SENTIT I BOGERIA. El local és fosc i ple de gent. Tota la intimitat a prendre pel sac. Què t'ha ensenyat el cine? A escoltar bé. El cine t'ensenya que no ets ningú sense l'altre. I entendre això va molt bé per a la vida: entens que no tot comença i s'acaba en tu, que no t'ho pots fer tot tu sol. Fa una pausa, deixa la boca entreoberta, agafa la tassa amb les dues mans i se l'apropa a la boca. Però no beu. ¿Actuar té més a veure amb la reflexió o amb la intuïció? Amb el sentit comú. El menys comú dels sentits? Sí. El menys comú i el més boig.

VERITATS I PERILL. Camina amb el pas decidit però seu sense pressa. I quan parla, es toca: la cara, el coll, les mans, el cos. Es fa mirar. Me la miro. I pregunto: quantes coses secretes caben en una interpretació? Moltes. Jo amago molts secrets: hi ha coses que no cal explicar.¿Una vivència no explicada és una emoció negada? Jo crec que quan et guardes una cosa per a tu, et fa gran per dins. ¿Per actuar s'ha de ser molt sincer o un gran mentider? Franquesa total, la hipocresia no funciona. Tot ha de néixer de la veritat. Per després posar-se a jugar? Sí. I que sigui un joc perillós.

BUIT I MORT. La Nora gira a la dreta en lloc de l'esquerra buscant la sorpresa constant: és llavors quan passen coses inesperades, quan saltes al buit. Què et fa por a tu, dona intrèpida? Em fa por que se m'escapi tot. Què és el més gran que se t'ha escapat? La meva mare. La seva mort m'ha fet patir, créixer i ser lliure: ja no he de demostrar res a ningú. Superat això, ¿superada la por a la mort en general? Sí. He entès que la mort és part de la vida, i que és una cosa bonica. Creus en Déu? Sí. Sóc molt espiritual. Reses? Sí, faig les meves oracions. Què t'apropa a la religió, la tristesa o l'alegria? Segurament t'hi introdueix la tristesa, però creure et dóna molta alegria.

SECRETS I TABÚS. Un silenci més tard, recuperem la conversa. El tram final s'omple amb respostes curtes, seques i una mica incòmodes. ¿Ets molt sexual? Sóc molt sensual; molt sexual, no. Has anat mai a un meublé? Sí. A l'Argentina. I què? Va ser xulo: la clandestinitat té un punt. Perdonaries una infidelitat? Ara sí: he après que no tot té a veure amb tu. Però prefereixo que no m'ho diguin: una infidelitat dita, sempre retorna, no se supera mai. Ho has estat d'infidel, tu? En altres relacions, sí. Silenci. I fi. Dues hores després d'haver-nos trobat ens recol·loquem la llana i desafiem el fred. Ha estat una conversa intensa i agradable. Sobre la vida i la mort. L'alegria i la pena. Alguns prejudicis i altres tabús. I acabo: per cert, Nora, ¿hi ha d'alguna cosa que no en parlis mai? Sí. De sexe.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT