7/11: Traduccions sense premi

El jurat del Premio Nacional de traducció va decidir atorgar-lo a la traducció al basc de les obres completes de santa Teresa. Fins que algú es va adonar que les bases del premi diuen que està destinat a la traducció a qualsevol de les llengües espanyoles d’una obra escrita originalment en una llengua estrangera. I com que el castellà original no és una llengua estrangera, li han pres el premi. És cert, segons les bases. Ara, que rares que són aquestes bases! Quina estranya ideologia lingüística encarnen! Una ideologia en la qual una consideració política o administrativa -què és estranger-és més rellevant que el fet lingüístic i que el mèrit de la traducció, que són fets culturals, no polítics. Si tradueixes del francès al basc, ets premiable. Del castellà al basc, no. Per molt mèrit que tingui la traducció. Com si es traduís entre estats, no entre llengües. I en el fons, una doble sospita. Per què premiar traduccions entre llengües espanyoles, si tots tenim l’obligació de saber espanyol? Per què premiar una traducció de l’espanyol al basc, si (oblidem Iparralde) tots els qui saben basc han de saber castellà i ho poden llegir en la llengua original? Deuen pensar: no és que no tingui mèrit, és que no cal.