Publicitat
Publicitat

Bèsties que parlen

El polític embussat

Carinyo! Escolta, que ja pots anar sopant, que no arribo a temps. Estic aturat com un ninot. Sí, ja ho pots ben dir. Com si no portés prou hores de cotxe i de cues i d'apoquinar a cada peatge amb il·lusió. Em sap greu, amor, creu-me, ja sentia l'oloreta de peixet al forn, ja em veia veient la tele en calçotets i aquella samarreta del Che de quan era jove que em vols llençar perquè dius que està vella i estripada. Doncs no. Fote't. Aquí em tens, a dues passes de casa i sense poder moure'm. I endevina per què. Sí, nena, els de sempre, els pollosos aquests dels collons, que es veu que encara no en tenen prou amb tot el que m'han fet passar aquesta setmana, no en tenen prou fent-me arribar al Parlament dins un furgó dels Mossos, com un delinqüent, jo, que estic dedicant els millors anys de la meva vida al servei públic, no com aquesta colla de malcriats, de nens de papà disfressats que exigeixen amb la insolència del que sempre ho ha tingut tot al primer crit. Com dius? No, tampoc són tants, eh? El que passa és que hi ha molt de jubilat sense gaire feina i famílies que surten del Sonar Kids mig drogades encara i s'hi han apuntat. Mira-te'ls. Si no saben ni on són. I els joves au, a demanar la lluna, que és de franc. Si és que la culpa és nostra, per consentir-los, per riure'ls totes les gràcies, per permetre'ls tots els capritxos. Sort que no els veus com els estic veient jo per la finestreta. Què? La reunió de partit? Bé, bé, hem aconseguit posar-nos d'acord en el repartiment de càrrecs a l'executiva. Demà haurem de redactar un full de ruta mitjanament engrescador. Au, penjo, que sembla que ens movem. Per cert, acaba de passar-ne un amb la mateixa samarreta del nen. Idèntica, tu. Passa-me'l, que li diré bona nit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT