La principal trampa de l’impàvid Iker Jiménez
El dia 2 d’octubre, a les 21.47 h, el programa científic Órbita Laika de La 2 piulava el següent missatge: “L’apologia de les pseudociències hauria d’estar penada per llei. No esmentarem el programa que ens irrita per no donar-li publicitat”. A aquella hora, Iker Jiménez pilotava un nou episodi de Cuarto milenio, l’espai sobre esoterisme de Cuatro. Fins i tot un licantrop d’intel·ligència mitjana hauria lligat caps. De la mateixa manera que ho van fer, per exemple, els camarades de Libertad Digital. Fidels al seu periodisme asèptic i estrictament informatiu, van titular: “Un programa de La 2 que no veu ningú li declara la guerra a Cuatro milenio i demana censura”.
Que hi hagi un programa que serveixi continguts als qui creuen en gnoms, hidres, fantasmes o les flors de Bach em sembla molt saludable: cadascú és lliure d’evadir-se com vulgui o pugui. El problema de Cuarto milenio és que no identifica correctament la naturalesa fictícia o imaginada de la pràctica totalitat dels assumptes de què parla. En això, Jiménez és un funàmbul expert i sap fer lliscar subtilment un condicional allà on toca per no precipitar-se a l’abisme del ridícul. O bé plantejar preguntes del tipus: “¿Podria ser que aquests cops a les parets que se senten a la nit fos l’àvia morta intentant comunicar-se?”(Resposta: “No”.)
D’entre totes les seves tàctiques discutibles, la més tòxica consisteix a convidar científics de debò -és a dir, científics a seques- per dignificar les seves taules de debat. Això fa que el gabinet de sonats diversos que defensen les més estrambòtiques teories adquireixin, per contagi, aire de respectabilitat. Fer competir al mateix nivell un científic i un bruixot és posicionar-se. A favor del bruixot, esclar. O del tarotista aprofitat. O del placebista homeopàtic que reclama ser considerat medicina. O del caçador d’ovnis que no acaba de girar rodó.
És la versió de la vella fal·làcia periodística de donar-espai-a-totes-les-veus aplicada a l’extravagant món de l’esoterisme. A priori, evidentment que un professional de la informació ha d’escoltar totes les parts. Però, després, no es pot limitar a oferir cada opinió sense filtre, ni a equiparar la meditació raonada amb l’esbravada fabulosa. La gràcia del murri Jiménez és el rostre impàvid amb què és capaç de donar pas als magufos més espongiformes perquè exposin les seves delirants històries.
I mira que seria interessant un programa que analitzés tots aquests assumptes com a mites religiosos, pagans i urbans. A l’espera d’això, només tenim un festival de xarlataneria.
