25/02/2015

‘El problema catalán’

3 min
‘El problema catalán’

No s’enganyin. Els taquígrafs del Congrés no transcriuen els discursos dels diputats. No. La taquigrafia espanyola té una altra missió: comptar tots els cops que es diu “ el problema catalán ”. Com més ho repeteixen els diputats més punts obtenen al Candy Crush i el guanyador s’endú una bosseta de sugus. Aquests dies de debat s’ha tornat a repetir: “ el problema catalán ”. I anar sumant. Perquè el Candy Crush problema catalán no és un joc que s’hagi inventat ara. Rewind.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

EL 29 DE NOVEMBRE DE 1901 també hi ha debat al Congrés. Dia simbòlic: mor Francesc Pi i Margall, pare del federalisme. L’hemicicle el recorda i com aquell qui enterra la sardina anem per feina i a caçar la foca catalana. El Rajoy de l’època, el president Práxedes Mateo Sagasta, agafa l’arpó: “ No; el catalanismo no es cierto que lo haya invadido todo en Cataluña. Esto no es posible. Si fuera verdad que fueran muchos, nada bastaría para curarles el mal y no habría ya problema que resolver; estaríamos frente a una conflagración y nos opondríamos por medio de las armas, de todos modos, porque España no puede dejar que se le arrebate impunemente ni un pedazo de su tierra, ni un pedazo de su sangre. […] Yo llamo la atención de los catalanistas respecto a la anomalía de querer constituir una división dentro de una misma nación hoy que todo el mundo tiende a agruparse. […] En cambio vosotros queréis fabricar la patria catalana dentro del territorio español, sin comprender que esto es vuestra ruina ”. Aplaudiments, punts i caramels. El problema catalán a Espanya és la patent crònica d’un copy-paste Candy Crush.

EL FUTUR DEL FUTUR també estava inventat. I fa un segle podem veure el dia que arribin Ciutadans o Podemal Congrés. Diputat Alejandro Lerroux, producte de laboratori R+D d’entrepans populistes per injectar a les masses. Regenerador d’ell mateix. I, clar, pedagog, científic de la veritat. 27 de novembre de 1902: “No vengo a hablar hoy como jacobino, sino como español, del problema catalán. [...] Es de desear que la prohibición del catalán se extienda también a la enseñanza en los Seminarios, pues el sacerdote tiene gran importancia e influencia en la sociedad. [...] El problema catalán está en el estado de evolución en que estaba hace quince años Cuba. Allí todos son autonomistas, o por mejor decir, separatistas. Los que no tienen cultura intelectual odian a España a consecuencia de las campañas de propaganda ”. Aplaudiments, punts i piruletes.

ESCAFANDRE, SEIEM en un calamar descapotable i a bussejar. Revisin les transcripcions del Congrés: Cánovas, Azaña, Ortega y Gasset, Suárez, González, Aznar, Zapatero... Fins avui. I a jugar una nova partida al Candy Crush. Tornin al 16 de desembre de 1810. Primer dia de taquígrafs a les Corts. Dies d’elaboració de la primera Constitució espanyola. Dies de parlar de “ el problema catalán ”. Gràcies a la taquigrafia sabem que el polític Ramon Llàtzer va quedar transcrit en Ramón Lázaro. El català substituït i submergit tractava de surar explicant que abans del 1714 a Catalunya ja hi havia vida, llibertat: “ Los catalanes dirán: cuando teníamos la libertad y la Constitución que quieren hacer revivir las Cortes, los Reyes y nosotros éramos más felices: entonces nuestras leyes del consulado de Barcelona se hicieron más famosas en todo el Mediterráneo que la ley Rhodia en la legislación romana: entonces en el mar, con feliz navegación, en Italia, en la Grecia y en las extremidades del Asia Menor, hacíamos respetar el nombre de nuestros Reyes con gloriosos triunfos ”. Llàtzer fa llista de tot el que ha perdut Catalunya. Demostra l’espoli fiscal que pateix des de 1714. Risas, punts i confits. Problema catalán? Cap. Això d’ara és inventat, propaganda, manipulació, globus de tómbola punxat. El Tribunal Constitucional esborra Catalunya amb Photoshop. El Congrés juga a Candy Crush. Tot arreglat, Pinotxo. Aplaudiments, punts, caramels i que creixi la nàpia.

stats