Un quilo de plom no sempre pesa el mateix que un quilo de palla
BarcelonaEn diem “de Madrid”, però, ni que sigui en teoria, són diaris pensats en clau nacional-espanyola. Així que, en assumptes esportius, se’ls hauria de pressuposar dosis d’alegria similar cada cop quan un equip espanyol guanya la Champions. Ha estat així? ¿Ho comparem amb el que van fer l’any passat, quan va ser el Barça el que -fent triplet- va guanyar la cobejada copa? Aquest diumenge l’Abc triava la victòria del Madrid per a la seva portada monogràfica. No va ser el cas de l’any passat, que la va dedicar a “Austeritat i visques als reis en el seu primer Dia de les Forces Armades”. També a La Razón s’observava aquesta asimetria. Es destacava el titular “Els pactes radicals amb Podem divideixen el PSOE” (un tema comodí, que podien posar qualsevol altre dia) i una foto d’Aznar, arran de l’entrevista que li feien. La Champions quedava relegada a uns baixos, encaixada entre dos anuncis. A El Mundo i a El País sí que hi ha un tractament similar. La Razón i l’Abc són els dos diaris que menys venen a Catalunya. Un passatemps interessant és intentar aclarir si això passa gràcies a asimetries com aquesta, o bé que acaben sent tan descarats -ells que s’abonen al mantra de l’Españoles todos- que pocs lectors catalans s’identifiquen amb el seu relat.
(Coda 1. Crisi d’imaginació a la premsa esportiva del país. Titular de Mundo Deportivo: “Pena màxima”. Titular de l’Sport: “Pena màxima”. Titular de L’Esportiu: “Pena màxima”. Pena màxima, originalitat mínima).
(Coda 2. Ahir, per sort, no m’hi cabia la microsecció Àlbum de titulars. Encara sort: hauria patit molt per haver de triar entre “Cholo pienso en ti”, de Mundo Deportivo o “Chotis League” de l’As. Avui els recupero per a l’esbarjo del lector).
