Publicitat
Publicitat

Qui recull la torxa?

La conferència del president Mas el dia 13 a Madrid ha sorprès tothom. Sobretot perquè va evidenciar una virtut rara entre la raça catalana: el coratge. El covardot, a casa nostra, sovinteja en excés. Si, a més, aquest coratge prové d'un governant, la sorpresa és doble. Però més enllà d'aquesta lloable valentia, la conferència va tenir aspectes interessants. Entre altres coses, el president va dir que quan s'entrevistés amb el senyor Rajoy li demanaria que no únicament escoltés el missatge que ell portava, ni els missatges dels partits catalans. Ni tan sols el missatge del Parlament de Catalunya. Li demanaria que, sobretot, escoltés la veu dels catalans. I quan algú ha d'escoltar la veu d'un poble per sobre del seu Parlament, vol dir que la seva classe política no fa els deures.

Si analitzem els processos d'independència no acordats mútuament que han tingut lloc al món al llarg de la història, observarem que els promotors d'aquests processos creen, en un moment determinat, organismes polítics preconstitucionals. És lògic. Tot es duu a terme sense reglamentació. Si agafem el procés d'independència dels Estats Units (per cert, TV3 hauria de passar la instructiva sèrie Adams ), observarem com es va crear el Congrés Continental que es va reunir a Filadèlfia. Cada colònia hi va enviar uns representants que no eren res més que prohoms escollits per reunions improvisades al territori corresponent. Advocats, metges, empresaris, etc. No pas elegits (no hi havia institucions implantades encara!), sinó gent designada en ser considerada la millor de la comunitat per defensar la causa.

Ara bé, si contemplem el nostre procés des de fora, detectarem l'anormalitat en què ens movem -i que desconcerta més d'un observador internacional-. Els promotors del procés d'independència s'agrupen en una organització civil: l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El fet és lloable i sense ells no seríem on som. Però algú es podria preguntar: "Escoltin, aquests catalans no tenen un Parlament propi? Aleshores, per què la seva feina l'ha de fer un altre? Com és que els seus diputats no havien detectat la magnitud d'aquesta inquietud?".

La resposta que cal donar a aquesta pregunta -si no volem ser considerats internacionalment uns tocatimbals- ha de ser la veritat: el nostre Parlament ha estat elegit mitjançant uns mecanismes que el fan escassament representatiu. No vull dir que estiguin mal representades les grans tendències socials dreta-centre-esquerra, o per l'altre eix nacionalisme espanyol - nacionalisme català - nacionalisme semi-sec. Parlo d'uns diputats que no tenen ni la més remota idea del que pensen els electors sobre temes concrets -en aquest cas, la independència-. Som on som perquè patim un sistema electoral que genera uns diputats amoïnats per la cadira que els dóna el partit, i que no treballen pas per intentar saber què vol l'elector per aconseguir, així, que els assigni la cadira mitjançant els vots. La verbositat inflamada que estan practicant ara els partits (el PSC-PSOE amb els seus díscols catalanistes, però també UDC amb el seu difús Duran) són conseqüència de no tenir responsabilitats davant un electorat concret, específic i quantificable com possibilita el districte electoral. Pel que fa a la independència de Catalunya, el més lògic seria trobar barreges, amb llibertat de vot. Diputats del PSC-PSOE que hi voten a favor i altres de CiU que hi voten en contra. Diputats, en definitiva, que voten el que pensen que desitja el seu districte electoral. No pas el que vol el partit, el que li demana l'estómac, o el que indica la seva dèria particular.

Si la nostra classe política hagués fet els deures i s'hagués volgut regenerar tirant a la paperera, entre altres coses, un sistema electoral obsolet i postfranquista, les coses serien molt diferents -hauria arrossegat, de pas, la també imprescindible regeneració de patronals i sindicats-. Ara ens trobem amb un Parlament que no té ni idea de com agafar la torxa de l'independentisme. Que el president Mas s'erigeixi en el portaveu institucional d'aquest moviment l'honra. Sap que cap altra institució ho farà amb eficàcia. Però el seu lideratge no serà entès en l'àmbit internacional si no està suportat per un Parlament que representi els anhels del país. I en aquest tema no hi valen consignes de partit, sinó de votants. A diferència d'altres processos d'independència, nosaltres sí que tenim institucions pròpies. Però com que no les hem regenerat quan tocava, ara ens trobem que el procés esdevé molt més arriscat i complicat del que ja és.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT