Publicitat
Publicitat

El 'llop solitari': tres preguntes sobre el nou terrorisme

Els crims de Mohamed Merah a Tolosa han anivellat l'amenaça terrorista islàmica amb la ultradretana: Anders Behring Breivik va mostrar a Noruega que la massacre indiscriminada no era patrimoni del fonamentalisme islàmic i Merah ha recordat ara la capacitat mortífera del darrer. Tots dos assassins, en actuar individualment, plasmen el nou terrorisme que irromp a Occident en compartir el perfil de llops solitaris , que compta amb nombrosos precedents.

El gener del 2011 Jared Lee Loughner va causar sis morts a Tucson en atemptar contra la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, a qui Sarah Palin va assenylar amb una diana com a candidata a abatre a les urnes. Al juliol Breivik va causar 96 morts a Oslo i Utoya en atacar joves socialdemòcrates. Al desembre un ultradretà de Florència, Gianluca Casseri, va abatre a trets dos senegalesos i es va suïcidar. Merah ha assassinat tres militars i tres infants i un adult jueus. Considerem que tot plegat planteja tres qüestions sobre el nou terrorisme.

1. Proliferen el criminals pertorbats per atzar?

Més enllà de patologies mentals, els crims d'aquests fanàtics que viuen en mons tancats i obsessius reflecteixen la visibilitat social i l'atractiu que han adquirit tant la islamofòbia i el radicalisme de dretes com el fonamentalisme islàmic.

En aquest sentit, Merah possiblement hauria plasmat amb els assassinats no sols la judeofòbia que destil·la Al-Qaida, sinó un antisemitisme francès no negligible. El 2002 professors d'ensenyament secundari van denunciar a Les territoires perdus de la République l'assetjament d'alumnes jueus per part de musulmans en diverses escoles. Igualment, l'anuari editat el 2009 per la Comission National Consultative des Droits de l'Homme va mostrar que dels 1.841 actes racistes i xenòfobs comesos aquell any, 815 van ser antisemites (un 44%). La massacre de Tolosa, doncs, no es produeix en el buit.

2. Tenen trets comuns els nous terroristes?

En bona mesura sí. Merah i Breivik reflecteixen la popularització de cosmovisions de guerra racial i religiosa a l'era de la globalització, alhora que la seva acció reflectiria la generalització del modus operandi propi del llop solitari o lone wolf .

Aquesta expressió, segons l'estudiós de la ultradreta Nicolas Lebourg, la va difondre i erigir en mite l'extremisme dretà nord-americà. Designa la tàctica que va encunyar el 1974 el fundador d'un grupuscle neonazi, Joseph Tommasi, per transformar la seva feblesa en força: "Com que no existeix cap suport popular a la ultradreta radical [...], cal recórrer a un terrorisme individual. No hi ha cap risc de fuita d'informació o de traïció: un actua sol, cadascú s'encarrega en solitari de realitzar una acció terrorista", apunta Lebourg. Assenyala que a partir dels anys vuitanta aquesta manera de procedir es va expandir i va assolir una fita el 1995, quan Tymothy McVeigh va atemptar contra l'edifici del govern federal a Oklahoma i va matar 168 persones. El perfil de llop solitari també es va visualitzar a Suècia entre el 1991 i el 1992, quan John Ausonius va disparar a immigrants i va ser conegut com l'assassí del làser (emprava un punter làser per apuntar). Igualment, a França l'ultradretà Maxime Brunerie va voler assassinar en solitari Jacques Chirac el 2002.

Pel que fa a l'islamisme radical, l'historiador Antonio Elorza ha recordat a El País una tàctica islamista anàloga a la de Tommasi que preconitza l'acció individual i que va exposar Mustafà Setmarian el 2004 a Crida per a una resistència islàmica global . De fet, aquell any l'islamista Mohammed Bouyeri va assassinar a trets el cineasta Theo van Gogh a Amsterdam pel seu curtmetratge Submissió , titllat de "blasfem" en cercles musulmans.

3. Per què és important internet?

A l'alba del segle XXI aquest fenomen s'expandeix perquè internet i les xarxes socials l'afavoreixen en dos sentits. D'una banda, faciliten l'actuació dels terroristes en oferir accés a informació i contactes. De l'altra, els proporcionen una identitat: poden sentir-se membres de comunitats virtuals amb les quals comparteixen valors i són de connexió immediata.

En conseqüència, el llop solitari ja no ho és (o no ho és tant): creu que gaudeix d'un suport invisible i no li és imprescindible el d'una organització. Aquesta deriva s'ha traduït en la irrupció d'una violència individual imprevisible difícil de detectar pels cossos de seguretat. Davant d'aquesta dificultat, Nicolas Sarkozy ha anunciat la lluita contra l'enemic invisible: impedirà l'accés a webs terroristes per privar els llops solitaris de xarxes de suport. Ho aconseguirà?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT