Un titular porc sobre economia i salaris

BarcelonaEm sap greu per als que hagin decidit llegir la columna buscant-hi marro, però quan dic un titular porc em refereixo a un porc literal, d’aquells dels quals -segons la dita- s’aprofita tot. El títol apareix en portada a El Mundo: “Un lloc de treball públic és un 37% més car que un de privat”. El diari en fa mandonguilles i editorialitza contra els salaris alts que cobren els funcionaris. ¿I si resulta que són els sous privats els que són precaris, mentre que els públics són normals? O podria haver dit que els primers sous dels joves d’avui -801 euros de mitjana, per jornada completa- equivalen als del 1990. El diari en fa també pernils i, a l’editorial, diu que “Espanya no pot permetre’s, sense arriscar l’estabilitat, una estructura administrativa que, a més de l’estatal, està formada per 17 comunitats autònomes, més de 50 diputacions i prop de 8.000 ajuntaments”. De nou, no es pregunta, per exemple, com és que hi ha prop de 10.000 treballadors públics al ministeri de Sanitat, si les competències estan transferides a totes les autonomies. I de la portada en podem extreure també unes salsitxes magnífiques: es diu que “la remuneració dels funcionaris supera en 11.000 milions el nivell previ a la crisi”. Però la comparativa amb el 2007 és discutible, ja que hi ha hagut importants canvis metodològics que distorsionen les xifres anteriors al 2013. Finalment, per als més agosarats, també tenim peus de porc. El titular serveix per editorialitzar que les “administracions públiques s’han convertit en agències de contractació de persones afins als partits”. És evident que això passa, però l’impacte sobre els quasi tres milions de funcionaris és ínfim. ¿No deu ser que el diari, amb la notícia, vol servir un bon filet de llom a cert nou partit que va de regenerador i recentralitzador?