13/5: Ara tothom vol abraçar Esquerra

S’hi vol abraçar Ada Colau, i fins i tot el PSC, convidant-la a entrar a un govern amb totes les esquerres a Barcelona. S’hi vol abraçar Convergència (de fet, ara ja estan abraçats al Govern i al Parlament, amb Junts pel Sí), demanant-li anar junts a les espanyoles. Fins i tot la CUP li va picant l’ullet. Però a qui li convé d’abraçar-se, a Esquerra? La pregunta en resumeix tres. Una, a qui li convé al país que s’abraci. La segona, a qui li convé abraçar-se pensant en l’interès del partit. La tercera, a qui li ve de gust abraçar. La resposta no és necessàriament la mateixa. A qui li convé, pensant en el país, depèn de com vulguem el país. A qui li convé, en termes de partit, té una resposta empírica: quan s’ha abraçat amb el conjunt de les esquerres, per damunt de les diferents sensibilitats nacionals, com va fer en el tripartit, al final és Esquerra qui ha acabat pagant la factura electoral. El seu electorat la castiga. Quan s’ha abraçat amb Convergència, com ara mateix, Esquerra puja en les enquestes, mentre Convergència baixa. El seu electorat ho premia. I amb qui li ve de gust abraçar-se, li convingui o no? Aquesta pregunta potser no la contestarien igual els dirigents, els militants i els electors d’Esquerra.