08/11/2016

9/11: Votar sense esperança

1 min

A DIFERÈNCIA DE VOSTÈ, amable lector, no tinc ni idea de qui ha guanyat les eleccions americanes. No sé si les han guanyades els qui votaven contra Trump o els qui votaven contra Clinton. Si els qui votaven contra la continuïtat d’un establishment que cansa o els qui votaven contra un populisme exòtic que espanta. Però tinc la sensació que en aquesta campanya s’ha cridat els americans a anar a votar a la contra. I el vot a la contra pot ser molt estomacal, convençut i radical, però no és en cap cas un vot esperançat. Sempre s’ha dit que allò que passa als Estats Units acaba passant una mica després a Europa. Potser ja som al després. També tinc la sensació que el vot europeu, amb variables i formats diferents a cada lloc, ha anat esdevenint cada vegada més un vot reactiu. Aquí, a Catalunya, encara tenim la sort que el procés sobiranista -que també té un component reactiu- genera esperances positives en una part de la població. Però en general el vot europeu no és avui un vot esperançat. És un vot atemorit o emprenyat. Als Estats Units, quan van guanyar Clinton o Obama va haver-hi una certa onada d’esperança entre els seus votants. Avui els guanyadors no tindran pas una sensació d’esperança, sinó com a màxim d’alleujament.

stats