La violació de la memòria i altres històries
"Va mirar-se el ganivet a la mà mentre un regalim de sang li tacava la sabata". Un dia em vaig posar a escriure primeres frases de possibles novel·les. I una era aquesta.
Començo, per indicació d'un exministre de Cultura, a llegir Sèneca. A la primera carta a Lucili diu el següent: "Tota aquella part de la nostra vida que és darrere nostre és del domini de la mort". La qüestió, entenc, és decidir a partir de quin moment estem més morts que vius.
La violació dels escenaris de la memòria. En el lloc on hi havia una discoteca on vaig marcar els millors gols en l'art de la seducció ara hi han construït un supermercat. Al passadís dels congelats em veig a mi mateix 20 anys enrere en ple atac frontal contra aquella estudiant de medicina de qui mai vaig saber el cognom. I just aquí, entre les piles de llaunes de tonyina i l'estand dels fideus, tanco els ulls i sento el tacte d'aquells sofàs que representaven el triomf definitiu, l'estadi final del procés. Al final, no he comprat res. Però me'n vaig amb el regust de les passades victòries als llavis.
Als pobles petits es viu millor però la concentració d'informació és molt perillosa. El farmacèutic coneix les malalties de cada veí, l'empleat del banc sap com està tothom de diners, el quiosquer de quin peu calça cadascú, la prostituta...
Una pintada apareguda al meu poble barreja Freud i Fuster: "Els valencians som fatxes. I què?" ¿És possible que el desvetllament nacional d'un poble comenci amb una sessió de psicoanàlisi com aquesta?
Discussió entre pare i filla de nou anys: "Pare, qui és l'imbècil que va inventar els deures?" "Filla, què vols: arribar a l'escola després de l'estiu i haver oblidat tot el que vas aprendre el curs passat? El cicle de l'aigua, els adjectius, les matemàtiques..." "Pare, qui és l'imbècil que va inventar les matemàtiques?"
¿Algú creu que es pot recomanar una cosa tan radical com tenir fills? Francament, no m'hi veig amb cor.
¿Es pot viure sense diaris? El 8 de desembre de 1962 es va iniciar als Estats Units una vaga de premsa que va deixar Nova York i altres ciutats sense diaris durant 114 dies. No es coneix cap cas de lector mort d'inanició informativa, però sí que van haver de tancar un munt de teatres.
L'home actual és producte de l'evolució de l'espècie i la selecció natural. Durant mil·lennis els homes (masculins) més forts i llestos han sobreviscut a les guerres a base de resistència física i enginy. Però un dia algú va fer un invent terrible: la metralleta. A partir de llavors a les guerres ja no moren els més febles i maldestres, sinó que regna un elevat grau d'arbitrarietat en les baixes. Sobreviure és ja una mera qüestió de sort. ¿Algú s'ha parat a pensar quins efectes pot tenir això en els sàpiens del futur?
Una nena de sis anys em pregunta: "Com t'ho fas perquè la teva foto surti al diari?" "És que jo hi treballo -responc- i escric de les coses que passen al món". "Per què no parles de mi ara que sóc dama d'honor de les festes?", em diu tota desimbolta i decidida. "Ja ho estic fent, Lola, que no ho veus?"
Lliçó primera del primer dia de periodisme: tothom, fins i tot la vostra mare i el vostre pare, serà a partir d'ara i abans que res una possible font. Després d'això podran ser tot el que vulgueu.
Un amic no para d'insistir-me que justament ara, quan freguem la quarantena, és el moment de tenir aventures sexuals sense parar. Jo faig que no amb el cap, però qui diu que no n'estigui tenint? I en tot cas, a qui li importa?
