Alberto Garzón: “No compartim la proposta d’estat lliure d’Iniciativa”

MadridAlberto Garzón (Logroño, 1985) és un dels polítics de moda a Madrid. Té una agenda atapeïda i arriba amb el temps just a la cafeteria del Círculo de Bellas Artes, on al cap d’una estona ha d’intervenir en un acte. La precampanya serà llarga per al candidat d’Esquerra Unida a la presidència del govern espanyol, en un moment clau per a la seva formació.

Comencem per l’autocrítica?

Això sempre és bo.

Per què ara, en el moment en què el bipartidisme es trenca, vostès no en treuen els rèdits polítics?

IU està pagant ara la falta d’ambició política dels últims anys, que és sobretot una qüestió d’actitud i d’entendre el moment polític. No vull dir que no hàgim fet res bé, tot el contrari, però d’un temps cap aquí estem fent les coses veritablement bé i l’objectiu de la nova IU és clar: adaptar l’organització al moment històric, democratitzant-ne al màxim els òrgans interns i apostant per un procés constituent.

¿I per la confluència amb altres partits, com Podem?

Entenem que la unitat popular és la millor eina per transformar la societat i, per això, cal articular espais de col·laboració amb altres forces des de l’autonomia i la independència. En alguns llocs, com a l’Ajuntament de Barcelona, ho hem aconseguit, però en d’altres Podem ha considerat que la unitat popular passa per la claudicació a les seves estructures. Em sembla un error greu, perquè la cooperació ha de ser sempre horitzontal. Si és vertical és una altra cosa. És imposició.

¿L’experiència de Barcelona en Comú ha de ser traslladable a les eleccions al Parlament?

Espero que sí, que serveixi d’ensenyança per pensar en una qüestió fonamental per a l’esquerra: hem de pensar més en el que ens uneix que no en el que ens separa.

¿Té sentit imaginar un procés constituent espanyol si el PSOE i el PP no hi estan disposats?

A l’estat espanyol estem atrapats per una Constitució molt rígida que pretén que els partits polítics representin la voluntat popular. Jo ho impugno. Si hi ha un procés constituent no dirigit pel bipartidisme, estem en condicions de garantir que la immensa majoria, amb independència del partit que voti cadascú, estarà d’acord a prioritzar la despesa social abans que el deute públic o a recuperar empreses estratègiques que assegurin que tothom té accés als subministraments més bàsics.

Renacionalitzar empreses?

Sí, l’Estat necessita tenir instruments de política econòmica per poder dur a terme polítiques socials. No podem pensar que Endesa, que treballa amb el criteri de la maximització dels beneficis, posarà tarifes barates a persones que no poden pagar. No està en la seva naturalesa. Hi ha d’haver grans empreses públiques en sectors que garanteixin els subministraments bàsics però també una banca pública per canviar el model productiu. Bankia és pública de facto però no actua com a tal.

Vostès, com Syriza, parlen de recuperar sobirania. ¿No és una bona manera de ser lliures reduir el dèficit i pagar els deutes?

Tècnicament és una de les fórmules, però en el cas espanyol és pràcticament un futurible impossible perquè el deute públic està al voltant del 100% del PIB i l’haurem d’estar pagant sempre. Quan parlem de sobirania parlem de capacitat de gestió, i quan veus que un estat té l’accés més difícil al finançament que no pas una empresa privada, t’adones que has perdut la capacitat de controlar el destí de l’economia.

Es pot canviar això dins la UE?

La UE actual està dissenyada per evitar qualsevol alternativa al neoliberalisme. Per això ens cal també un procés constituent europeu, per construir els fonaments d’una nova comunitat política. I això va més enllà de l’àmbit estatal.

¿Creu que tots aquests processos de canvi són compatibles amb el procés obert a Catalunya?

Han d’anar en paral·lel. No es pot pretendre un major espai d’identitat política nacional si no va acompanyat d’un procés de recuperació dels instruments econòmics. ¿De què li servirà a un treballador andalús declarar la nació andalusa si està subordinat als interessos de les grans fortunes?

Què li sembla la proposta d’ICV d’un estat català lliure en una Espanya plurinacional?

Amb Iniciativa tenim més en comú que no pas diferències, però el debat està obert en la mesura que no compartim aquesta proposta concreta. Nosaltres som partidaris d’una república federal en què cada poble vegi respectats tots els seus drets. La desigualtat que primer s’ha d’eradicar és entre classes socials, la que fa que un treballador andalús tingui més a veure amb un treballador català que no pas aquest treballador amb un empresari català.

Què farà IU en cas que, després del 27-S, una majoria independentista comenci un camí unilateral cap a l’estat propi?

És un futurible impossible. Artur Mas no s’hi atrevirà. És esclau de la grans empreses catalanes, que tenen els mateixos interessos que les grans empreses espanyoles. Mas juga un full de ruta en què aquest tipus d’amenaces no són creïbles. Nosaltres som partidaris de permetre una consulta democràtica perquè el poble català pugui elegir el seu futur democràticament.

Però, més enllà de Mas, hi ha molts catalans convençuts que ja no hi ha motius per continuar junts.

Puc comprendre la situació. El problema és polític i s’ha de resoldre des de la política, la negociació i l’altura de mires. Rajoy està satisfent el seu electorat més ultra i és la fàbrica d’independentistes més gran. A aquests catalans els diem que el problema fonamental no és nacional (tot i que existeix), sinó sobretot social i que es pot cooperar amb una esquerra estatal que no és nacionalista espanyola i que opta per una solució consensuada i solidària.

Si tornen a tenir la clau, ¿tornaran a fer presidenta Susana Díaz?

La militància decideix, però constato que està emprenyada amb el PSOE i veig molt improbable un nou pacte amb un partit que ens ha traït a nosaltres i als andalusos.