Publicitat
Publicitat

LA SALUT DE LA FEDERACIÓ

El bon moment conviu amb els dubtes per les tensions que poden generar els respectius horitzons nacionals

CDC i Unió, o com s'administra el xoc amb Madrid

"Jo sóc d'un partit, tu ets d'un moviment nacional". La frase, dita en to de broma, és d'un diputat d'Unió durant una conversa als passadissos del Parlament amb un company de Convergència. Il·lustra la voluntat dels democristians de marcar perfil en una federació, la de Convergència i Unió, en què són el partit petit. "Petit però influent", assegura l'autor de la frase.

La unió de les dues formacions, que passa pel millor moment de la seva història pel que fa a poder institucional, amaga encara certes tensions internes que, de tant en tant, es fan evidents. Exactament això és el que, fins que Unió ha decidit implicar-s'hi a finals d'aquesta setmana, ha fet aflorar la manifestació independentista de l'Onze de Setembre. CDC s'hi abocarà i Unió hi serà sense compartir el lema -"Catalunya, nou estat d'Europa"- . Reivindicarà només el pacte fiscal des del convenciment que "ja no és una manifestació independentista".

Si, com abans ho feia el poder institucional, l'objectiu final de CDC (l'estat propi) ja genera friccions i encara en generarà més, ¿és possible que els dos partits acabin trencant? "No se sap, però crec que amb els anys s'ha anat demostrant que junts sumem", reflexiona Maria Eugènia Cuenca (CDC), que va ocupar la cartera de Governació a mitjans dels anys 90. "Unió aporta ideologia [el substrat democristià], i els dos partits fem una associació àmplia per captar la centralitat de l'electorat", justifica Joan Rigol (Unió), expresident del Parlament i exconseller amb Jordi Pujol.

L'aposta per l'estat propi de CDC, que va sortir del seu últim congrés amb l'encàrrec d'adoptar "actitud d'independència", contrasta amb la consagració de la "sobirania confederal" del partit de Josep A. Duran i Lleida. "I això, segur, generarà tensions a l'hora de fer el programa electoral", augura la cúpula convergent. Els dirigents de CDC consideren que l'aposta per la Hisenda pròpia -que ja va complicar la relació amb els seus socis- ha fet que "es tanquin totes les portes de sortida".

El paper de Duran

"Unió haurà de reflexionar de cara a les pròximes eleccions", argumenta Carme Laura Gil, exconsellera d'Educació i que, des que no forma part de la direcció de CDC, opina sense pèls a la llengua sobre els assumptes d'actualitat. Gil apunta que Duran és un fre a l'hora de teixir l'agenda nacional conjunta: "Potser haurà de repensar-se si segueix liderant el partit", assegura l'exconsellera, que considera que si Unió va a la manifestació de l'Onze de Setembre és perquè "corria el risc de quedar-se alineat amb els partits d'obediència espanyola, el PSC i el PP".

Dirigents com Antoni Castellà i l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ja van dir d'entrada que hi serien i en sintonia amb el lema, a diferència del que han fet Duran, Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí, màxims dirigents del partit.

En públic, les direccions dels partits eviten la confrontació. Només el líder d'Unió ha deixat anar, sense dir noms, que és "antagònic" defensar la independència i el pacte fiscal al mateix temps. Un dard a dirigents de CDC, com el seu secretari general, Oriol Pujol, que considera que el nou model de finançament és l'inici "d'un camí de la llibertat de Catalunya", segons va alliçonar els militants a través d'una carta. Un full de ruta no compartit per la direcció democristiana, que sosté que el pacte fiscal és una via "per seguir a l'Estat", com va assegurar Duran.

"Sempre hi ha opinions personals, però caldrà esperar a veure si Rajoy diu no al nou model que reclama el Govern per veure com està de salut la federació", apunta, més prudent que Gil, l'exconsellera Cuenca. Per Rigol, el moment de consensuar l'agenda nacional conjunta de CiU es presentarà incert. "El camí català ja es decidirà mentre el caminem", considera l'expresident del Parlament.

Mentrestant, la salut institucional dels dos partits nacionalistes és de ferro. Governen arreu i Artur Mas gaudeix de bona relació amb Duran, a qui ha confiat la interlocució amb Madrid. Els pròxims mesos, amb la negociació del pacte fiscal a la vora i qui sap si amb eleccions anticipades a l'horitzó, serà l'hora de valorar el futur de la federació.

Qüestionari a antics consellers de CDC i Unió

1. Què guanya CDC federada amb Unió, i al revés?

2. Augura tensions de cara al pròxim programa electoral?

 

CARME LAURA GIL

Exconsellera d'educació (CDC)

"Unió haurà de recapacitar les pròximes eleccions"

1.Almenys fins ara, aquesta unió ha permès a CDC quedar-se en la centralitat política de Catalunya. Unió, per la seva banda, ha aconseguit poder institucional, perquè, tot i ser un partit històric, la seva posició en solitari estava molt debilitada. És evident que hi ha situacions que generen certa tensió, com és el cas de la manifestació de la Diada.

2.No sé si l'elaboració del pròxim programa electoral generarà tensions. Però sí que és cert que CDC, que treballa pel dret a decidir i, si cal, per la independència, això ho haurà de plasmar al programa. Unió haurà de recapacitar. Duran haurà de reflexionar sobre aquest assumpte i sobre si cal que abandoni la política catalana.

JOAN RIGOL

Expresident del Parlament i exconseller de cultura (Unió)

"Els democristians aportem la ideologia"

1.En les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista, el 1977, CDC va quedar quarta i Unió cinquena, sent àmpliament superades pel PSC, la UCD i el PSUC. Això va fer pensar als dos partits nacionalistes que potser haurien d'abordar una unió electoral. A Unió hi havia gent partidària de seguir en solitari i una sèrie de persones, entre les quals m'incloc, que preferien sumar. El pacte el van signar Jordi Pujol i Miquel Coll i Alentorn. Aquí vam començar a treballar junts i el 1980 vam guanyar les eleccions i vam poder governar. Evidentment que hi havia alguna descoordinació, però ens vam autoimposar un alt sentit de la responsabilitat i vam fer un balanç positiu del primer mandat de Pujol. A més, l'opció de CiU servia per vertebrar un espai electoral que existia i que calia obrir àmpliament. Unió té una llarga tradició de fidelitat al país. I té un espai ideològic propi. CDC hi aporta un moviment polític. Crec, però, que l'espai que cobrim és tan ampli que no cal analitzar-lo des de l'òptica partidista de qui hi guanya i qui hi perd, amb aquesta unió.

2.Som dos partits molt vinculats, la qual cosa no vol dir que no tinguem matisos. Però hem de superar les diferències. És cert que del congrés de CDC en surt una ponència política que defensa l'estat propi, mentre que el full de ruta polític que surt del conclave d'Unió aposta per la sobirania confederal. Però també cal destacar que s'hi reconeix que hi ha gent que aposta per la independència. És molt d'hora per dir si hi haurà tensions entre CDC i Unió a l'hora de fer el pròxim programa electoral. La clau serà trobar un plantejament, un inici, i a partir d'aquí ja farem el camí caminant. Em supera ara mateix dir quin camí seguirà Catalunya els pròxims anys.

MARIA EUGÈNIA CUENCA

Exconsellera de governació (CDC)

"Després de molts anys, la conclusió és que sumem"

1.Després de molts anys, considero que CDC i Unió sumem. Unió es va presentar sola a les eleccions de l'any 1977 i no li va anar del tot bé. És evident que hi ha sempre una certa confrontació, són dos partits diferents, però no crec que sigui decisiva perquè la federació funcioni malament. És cert que el plantejament dels dos partits a l'entorn de la manifestació de la Diada no és el mateix. Però també és cert que cap dels dos partits anirà amb pancarta pròpia i, que jo sàpiga, CDC no hi durà cap lema independentista. Tot i que, esclar, n'hi ha que tenen opinions personals sobre l'assumpte. Dit sigui de passada, considero encertada la manera com el Govern ha resolt l'assumpte de la manifestació. El president sempre ha dit que toca centrar-se en el pacte fiscal.

2.Depèn de què passi amb el pacte fiscal, que és l'objectiu principal de la legislatura. No tinc gens clar que el govern espanyol digui no d'entrada. Segurament hi haurà opinions diferents a l'hora de confeccionar el programa, però tampoc em vull avançar perquè l'escenari no és gens clar. Si arriba el no del govern del PP al nou model de finançament, ja veurem com va tot.

RAMON ESPADALER

Exconseller de medi ambient (Unió)

"Junts sumem més que separats o barrejats"

1.Partint del matís i la diferència, es tracta de dos partits complementaris. La federació permet representar un ventall més ampli de població que potser per separat no seria possible. Així, Unió representa una realitat que existeix al país que no és majoritària i això aporta un conjunt de votants a CiU que potser no tindria d'una altra manera. Es tracta d'aquella gent que defensa determinats valors com el cristianisme i un model de societat determinat on la família té un pes important. De tota manera, bona part de CDC també es pot sentir identificat amb aquests ideals, tot i que no tan explícitament. Aquesta és precisament la riquesa i la bondat de la federació, junts sumem més que per separat, però també que barrejats.

2.Les tensions no tenen per què ser-hi. De moment estem on estem en la defensa del pacte fiscal, una sensibilitat que radicalment compartim tant CDC com Unió. No m'angoixa l'elaboració del pròxim programa, ho gestionarem intel·ligentment com ho hem fet sempre i l'últim que farem és donar alegries o felicitats als nostres adversaris. Si bé Unió està on estava, apostant per la confederació, això es tradueix en pacte fiscal i sobirania cultural plena. Les diferències hi són, no som dues gotes d'aigua i estem parlant de dos projectes diferents, però crec que sabrem resoldre i superar aquelles coses que, mal portades, ens podrien dur pel mal camí. Per damunt de tot ho farem en benefici del país, al qual no interessa que CiU es trenqui. I per això Unió també ha decidit assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre, perquè som un partit nacionalista i sabem a quin costat estem, al costat de Catalunya.

JOAQUIM TRIADÚ

Exconseller de presidència (CDC)

"D'una separació en sortiria més malparada Unió"

1.CDC i Unió junts han guanyat molt després de més de trenta anys. Des d'un punt de vista ideològic són dos partits complementaris. Més enllà del que es pugui interpretar, dins de CDC hi ha militants amb pensament socialcristià, així com dins d'Unió n'hi ha amb idees més obertes cap al centre. Tot el que sigui sumar gent que tingui més en comú que el que els separa, té lògica i raó de ser. D'altra banda, també hi ha una qüestió de matemàtica electoral. En un sistema majoritari i proporcional pur com l'actual, la suma d'esforços és essencial. Estic convençut que d'una possible separació en sortiria més malparada Unió, però CDC tampoc ho passaria bé. No hi hauria espai polític per mantenir els dos partits amb la mateixa capacitat d'èxit d'escons que tenen ara. De tota manera, i tot i que hi hagi algun matís de portes endins, cada vegada és més difícil destriar entre els dos partits, CiU és una sola marca.

2.El pròxim programa tindrà un condicionant bàsic, el desenllaç del pacte fiscal. Ara no podem preveure si tirarà endavant perquè estaríem fent especulacions, però estic convençut que el programa serà clar per als dos partits tant si hi ha pacte fiscal com si no. M'estranyaria que hi haguessin divergències entre CDC i Unió, més enllà dels tempos i que uns tinguin més pressa que els altres. Tot i que CDC va marcar l'estat propi com a fita en el seu últim congrés, es tracta d'una condició imprescindible i prèvia a la confederació, que és el que sempre ha defensat Unió. Es tracta, doncs, de matisos que en cap cas han de portar a un distanciament. Ara els dos partits estan compromesos en la lluita pel pacte fiscal i perquè Catalunya obtingui la màxima sobirania possible. Una mostra d'això és la participació dels dos partits a la manifestació de l'Onze de Setembre.


Més continguts de