Fabra ho aposta tot al blaverisme

ValènciaL’economia millora. Dades com l’atur, l’ocupació, les exportacions i el dèficit són millors que les del 2011, però els efectes de la recuperació encara no repercuteixen sobre els ciutadans. Per aquest motiu el discurs econòmic no li serveix al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, per mirar de convèncer l’electorat perquè el votin en les eleccions del 24 de maig. Tampoc pot jugar la basa de la transparència i la regeneració -les condicions que exigeix ara la ciutadania- el president d’un govern que ha sigut condemnat més d’una vintena de vegades per amagar informació sobre la seva gestió i d’un partit, el PP valencià, esquitxat per casos de corrupció com Gürtel i Nóos. Amb aquest handicap, els arguments dels populars per demanar als ciutadans que tornin a confiar en ells per governar la Generalitat escassegen.

¿Amb quin missatge suficientment potent es pot presentar, doncs, el Partit Popular a les eleccions del País Valencià per tenir possibilitats de seguir governant la Generalitat, ni que sigui gràcies a un pacte amb un altre partit? El comitè de campanya ho té clar: l’anticatalanisme. Potenciar el vessant blavero del partit i presentar el PP com l’únic que pot defensar la identitat valenciana davant el pancatalanisme que, segons asseguren, exerceixen les formacions d’esquerra és l’única manera d’aconseguir minimitzar la davallada electoral que auguren les enquestes i confirmaran les urnes. Fins ara, i històricament, aquest argument sempre li ha donat bon resultat al PP, que ha fet servir el discurs de la por quan les enquestes li donaven l’esquena per aglutinar tot el vot de dretes i regionalista i evitar el canvi polític al País Valencià.

La transformació de Fabra

Aquesta última bala l’han jugada tots els presidents. Fins i tot els menys sospitosos de ser blaveros, com és el cas d’Alberto Fabra. Cal recordar que ell és el president que quan era alcalde de Castelló de la Plana defensava les emissions de TV3 al País Valencià i la unitat de la llengua catalana, i que va secundar des de l’Ajuntament una moció per declarar bé d’interès cultural les Normes de Castelló, símbol del consens lingüístic. Uns plantejaments a anys llum de la seva postura actual o, almenys, de la que mostra públicament. Com a president del grup parlamentari del PP a les Corts ha permès impulsar una proposició per vetar les iniciatives parlamentàries referides al terme País Valencià, i com a cap de l’executiu va tramitar davant del ministeri d’Indústria una denúncia presentada per una entitat anticatalanista que va acabar amb l’apagada de Catalunya Ràdio a les comarques valencianes.

Aquesta transformació és estratègica, d’una banda, i imposada, de l’altra. Imposada pel sector blavero que coexisteix al PP des de la seva fundació, i especialment des de la integració d’Unió Valenciana a les files populars. Un corrent que té una bona representació a la direcció d’un grup parlamentari que ha volgut ressuscitar la Batalla de València en els dos últims anys de legislatura. L’últim episodi ha sigut el debat de la llei de senyes d’identitat. Una norma que mira de definir quins trets constitueixen la identitat valenciana i que arreplega aspectes tan diversos com els correbous, la colombicultura, la pilota valenciana, festes com les Falles, la bandera, l’himne i la llengua.

L’article dedicat al valencià demostra que els seus impulsors -Fabra i el seu govern- no tenen cap problema a revifar el conflicte lingüístic, ja que s’especifica, literalment, que “el respecte a la llengua valenciana com a senya d’identitat implica defensar-ne la individualitat respecte a les altres llengües”. És a dir, per al PP, afirmar la unitat de la llengua significa atacar el valencià.

Ovidi Montllor, víctima de la llei

L’aprovació de la llei suposarà la creació d’un observatori que serà l’encarregat d’alertar de possibles situacions que contravinguin la llei i tindrà potestat per retirar subvencions a qui no l’acati. Curiosament, en aquest ens no hi estarà representada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -màxima autoritat lingüística, segons l’Estatut- però sí dues entitats secessionistes, de les quals la llei reconeix la seva capacitat docent. Una concessió de Fabra a aquestes entitats per intentar captar el seu vot que obre la porta a la possibilitat que en un futur Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana concedeixin el títol de valencià no normatiu.

Malgrat que encara no s’ha aprovat, dijous la llei ja es va cobrar la seva primera víctima. El PP va rebutjar a les Corts proclamar el 2015 Any Ovidi Montllor, ara que està a punt de fer 20 anys que va marxar de vacances. La raó és que l’artista no encaixa en l’únic model identitari que reconeix el PP, ja que, tal com una de les seves diputades va recordar, l’Ovidi cantava allò de “Tinc senyera on blau no hi ha i dic ben alt que parle català a la manera de València”.