Publicitat
Publicitat

La Fiscalia presenta la querella contra Mas pel 9-N

L'acusen de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació. També es dirigeix contra la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, pels mateixos delictes

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat aquest divendres al matí, a instàncies del fiscal general de l'Estat, la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha confirmat l'alt tribunal. Se li atribueixen delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació d'atribucions judicials en el procés participatiu del 9-N.

També es dirigeix contra la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, pels mateixos delictes.

Segons l'escrit, la Generalitat, malgrat conèixer que el Tribunal Constitucional havia prohibit el procés participatiu, "va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de la resolució, ja que el procés va continuar fins a la consumació, el 9 de novembre". Assegura que el procés participatiu va ser "una consulta planificada, auspiciada i finançada" pel Govern.

"El govern de la Generalitat (...), amb l'única i exclusiva finalitat d'evitar el control jurisdiccional que fins aleshores els havia obstaculitzat, va adoptar una nova estratègia: la d'impulsar el mateix procés mitjançant actes jurídics no formalitzats i actes materials d'impuls, establint una via de comunicació amb la ciutadania mitjançant la web institucional www.participa2014.cat", diu l'escrit, signat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada.

El ministeri públic assegura que els tres querellats "van participar en els actes d'impuls de manera personal i directa" i van actuar amb una "intrínseca arbitrarietat", fent un "exercici desviat" de les seves funcions per prendre les mesures i decisions pertinents per celebrar el procés participatiu suspès. Acusa Mas de "sobreposar la pròpia visió partidista de la realitat" al deure "d'exercir les seves atribucions administratives de forma objectiva i conforme al dret" i negar-se "obertament" a complir la resolució del Constitucional. Així, diuen, Mas va posar en marxa un procés "que es va desenvolupar amb l'estructura d'urnes, taules i paperetes característica dels processos electorals".

La querella relata com, segons l'opinió de la Fiscalia, el Govern "va dur a terme una contínua activitat administrativa destinada a donar suport material i personal" al procés participatiu, com la web, l'enviament de propaganda electoral i l'elaboració per part d'interns de centres penitenciaris de les paperetes de votació. Respecte a aquests últims, assegura que els presos van desenvolupar "voluntàriament" jornades de dotze hores, en dissabte i en diumenge, urgits per la Generalitat. "El 30 d'octubre el Govern va exigir, via correu electrònic, a les emissores de ràdio privades que emeten a Catalunya i a les cadenes privades de televisió la difusió gratuïta dels anuncis de la campanya informativa de la consulta", afegeix.

El ministeri públic no veu que aquests actes es puguin qualificar de "polítics", ja que aquest fet "eixamplaria d'una forma intolerable els espais de les administracions públiques exempts d'un complet control".

També explica que el 9-N es va "franquejar" l'accés a "un nombre no determinat d'instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat" als voluntaris, que "van prendre possessió" d'aquests espais per instal·lar-hi les urnes. Afegeix que la Generalitat ha incorregut en despeses de fons públics "en posar a disposició de la consulta funcionaris públics i el cos dels Mossos", ja que els funcionaris que aquell dia tenien festa "van rebre l'ordre quatre dies abans perquè els presentessin el dia de la consulta als seus llocs de feina". La Fiscalia demana que s'aclareixi la quantitat de diners públics gastats.

Segons el ministeri públic, el Govern "va assumir com a propi el procés de participació", i destaca que Artur Mas, en el moment de dipositar el seu vot, "va fer constar davant els mitjans de comunicació que el responsable de la jornada era ell mateix i el seu govern". Afegeix que hauria estat "virtualment impossible i inútil" impugnar un a un tots els actes dels querellats.

A banda de la imputació, la Fiscalia demana còpies de les resolucions adoptades pels departaments dels querellats sobre la preparació o impuls del procés i que es demani a la policia que faci una còpia íntegra del contingut de la pàgina web www.participa2014.cat, així com sol·licitar informació sobre la confecció de les paperetes i les urnes i sobre les comunicacions i reunions amb els directors dels centres d'ensenyament que van ser punts de votació, entre altres actuacions.

La querella va ser avalada per la cúpula fiscal aquest dimecres, després que els fiscals catalans es neguessin a presentar-la per considerar que no hi ha delicte. De fet, finalment, tant les persones contra les quals es dirigeix la querella com el tipus de delictes són bàsicament els que ja figuraven al primer esborrany de la Fiscalia General de l'Estat.

Tot i que la Fiscalia Superior de Catalunya no estava d'acord amb la querella, ja va anunciar que acataria la decisió de Torres-Dulce i, finalment, així ho ha fet.


Més continguts de