Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

La Generalitat inclou els 211 milions pendents de l'Estatut en el pla d'ajust enviat a Madrid i s'exposa a la intervenció

El govern espanyol va dir aquest dilluns que no pretenia intervenir cap comunitat, però la llei espanyola d'estabilitat pressupostària ho preveu

La Generalitat s'exposa al perill que el govern espanyol posi en marxa "mesures coercitives" que poden acabar en últim terme amb la intervenció de les seves finances si segueix incloent el deute corresponent a l'Estatut com un ingrés en el seu pla d'ajust. Així es recull a la llei d'estabilitat pressupostària, que aquesta setmana ha entrat en vigor després de la seva publicació en el 'Butlletí Oficial de l'Estat'. I la Generalitat hi ha inclòs els 211 milions d'euros que li deu l'Estat de la liquidació del 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

La decisió de la Generalitat s'ha confirmat aquest dimecres, amb el primer document sobre el pla d'ajust que la Generalitat ha remès al ministeri d'Hisenda. Hi consten com a ingressos els 211 milions. Encara que el govern espanyol va destacar dilluns que la Generalitat havia corregit "en la bona direcció" una sèrie de partides i que no pretenia intervenir cap comunitat, aquell mateix dia, el seu portaveu, Francesc Homs, va subratllar a la vegada que la Generalitat mantindria el criteri de fer constar aquests 211 milions com a ingrés.

En canvi, Hisenda, que s'ha desentès del compliment de les previsions de l'Estatut, ha demanat a les comunitats que evitin incloure com a ingressos aquells fons que no estiguin sustentats en els pressupostos generals de l'Estat per al 2012. Fonts de la Generalitat consultades per Efe insisteixen que es busca l'entesa amb Hisenda, subratllen que aquests 211 milions són només una petita part del pla d'ajust i afegeixen que s'estudien fórmules per fer constar la reivindicació respecte al deute de l'Estatut com un ingrés sense que això suposi el veto del govern al pla d'ajust.

A falta de conèixer quina serà la postura que finalment adopti la Generalitat en el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest mes, la llei d'estabilitat pressupostària exposa en la seva disposició addicional primera les conseqüències de no comptar amb el vistiplau d'Hisenda i recorda que totes les comunitats que han sol·licitat accés a mesures extraordinàries de suport "a la liquiditat" estan "obligades" a acordar amb Hisenda el pla d'ajust.

Les mesures coercitives incloses en aquests articles consisteixen, d'entrada, que la comunitat hauria d'aprovar "la no-disponibilitat de crèdits" i constituir un dipòsit amb interessos al Banc d'Espanya equivalent al 0,2% del PIB nominal, que en cas d'incompliment es convertiria en multa.

Si tot i així persistís el conflicte, el govern podria requerir al president d'aquesta comunitat que complís les mesures previstes i, en cas de no atendre el requeriment, el govern, amb majoria absoluta del Senat, podria obligar la comunitat a l'"execució forçosa" de les mesures. En segon lloc, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que una intervenció de Catalunya seria "impensable" i no ha aclarit encara quins canvis introduirà en els pressupostos de la Generalitat per reduir el dèficit fins a l'1,5% del PIB.

Encara que Homs va xifrar l'ajust pendent en més de 1.500 milions, la setmana passada el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va admetre al Parlament que els pressupostos de l'Estat resten uns 2.305 milions d'euros en ingressos a la Generalitat. D'aquests, 1.733 milions corresponen a la pèrdua d'ingressos pel model de finançament en relació amb el que s'havia previst, 211 milions d'euros a la disposició addicional tercera i uns 361,7 milions són els que es perdran en transferències de caràcter finalista.

Més continguts de