JxSí i la CUP es plantegen una desconnexió en dos temps

Primer només entraria en vigor la part de la llei de transitorietat necessària per fer el referèndum

El Govern ha fixat el referèndum per a la tardor del 2017. / XAVIER BERTRAL

Una desconnexió en dos temps. Aquest és un dels escenaris amb què treballa el Parlament per poder celebrar el referèndum i fer-lo efectiu en cas que la ciutadania voti majoritàriament a la independència. Què significa això? Segons ha pogut saber l’ARA, una de les opcions que hi ha sobre la taula és que la llei de transitorietat jurídica que s’aprovarà l’estiu que ve entri en vigor en dues fases diferents. En una primera fase només ho faria per a aquells aspectes que permetrien celebrar un referèndum sense permís de l’Estat. És a dir, es dotaria la Generalitat de la sobirania necessària per dur a terme el referèndum. I la resta, que regula la conversió de la comunitat autònoma en un estat independent, després del referèndum en cas d’un majoritari. Ara bé, el text de la llei s’aprovaria en una sola votació al Parlament. Segons fonts parlamentàries es tracta de buscar un espai de sobirania fora de l’ordenament jurídic espanyol només per fer el referèndum. L’enginyeria jurídica per fer efectiva aquesta fórmula, sobre el paper, seria introduir una disposició addicional a la llei que assenyali que la part que declara la independència només serà vigent en cas d’un majoritari al referèndum.

D’aquesta manera, els independentistes busquen el xoc de legitimitats amb l’Estat per poder votar, una demanda àmpliament representada al Parlament amb Junts pel Sí i la CUP, i també amb Catalunya Sí que es Pot, sempre que la consulta sigui pactada. El referèndum té una majoria social més gran al darrere, segons les enquestes, que no la independència (amb el 48% dels vots de les eleccions del 27 de setembre). L’objectiu és deixar clar que no és un referèndum de ratificació d’independència sinó un referèndum “decisori”, en què els partidaris del no tenen l’“última oportunitat” per frenar l’estat propi, assenyala una font coneixedora de l’estratègia.

A més, a l’hora d’acudir a les urnes tots els ciutadans de Catalunya tindrien a les seves mans els detalls de com serà la transitorietat cap al nou estat, ja que el contingut de tota la llei serà públic: s’hi regula la nacionalitat, la subrogació de contractes, el traspàs dels cossos administratius de l’Estat a la Generalitat i la successió d’ordenaments. Això sí, es recull la regulació “mínima”, diu una font jurídica, per no influir en un eventual procés constituent posterior per elaborar una Constitució.

Malgrat que l’esquema general és aquest, fonts parlamentàries deixen clar que el redactat encara no està tancat i que aquesta és una de les possibilitats que hi ha sobre la taula. Un dels debats és quines atribucions sobiranes cal donar a la Generalitat per fer el referèndum i quines es deixen per després.

Com a mínim, apunten fonts jurídiques, en una primera fase la Generalitat hauria de disposar de la sobirania per convocar el referèndum, una norma que reguli els procediments i fixi el cens, a més d’una comissió electoral que s’equipari a la Junta Electoral en unes eleccions. El factor clau és si el Parlament aguantarà el pols a Madrid entre l’autonomia i la independència un cop es recorri la norma al Tribunal Constitucional i se suspengui.

31-D, límit per enllestir la llei

Sigui quina sigui la lletra petita de la llei de règim jurídic, Junts pel Sí i la CUP treballen amb un termini: 31 de desembre, la data que van fixar en la resolució sobre el referèndum del debat de política general. Encara que el text estigui tancat a finals d’any, això no significa que un cop enllestit ja entri a registre al Parlament. La ponència conjunta és un instrument parlamentari que serveix per redactar una llei entre dos o més grups per després presentar-la com una proposició de llei. En el moment que entra a registre, els grups temen que la proposició ja sigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional.

De fet, el punt clau en l’estratègia serà el control del tempo. Una de les opcions que pren força és que s’escurci al màxim el temps entre l’aprovació de la llei i la convocatòria del referèndum perquè serà un període en què es tensionarà al màxim l’ordenament jurídic. El mateix conseller de Justícia, Carles Mundó, va dir fa poc en una entrevista a Catalunya Ràdio que seria una “mala decisió” esperar gaire temps entre l’aprovació de la llei de transitorietat i el referèndum.

També es treballa per complir amb les recomanacions de la Comissió de Venècia (òrgan del Consell d’Europa) que aconsella no posar els mínims de participació (per no incentivar el boicot) i regular el referèndum amb una norma amb rang de llei amb un any de vigència. El xoc s’augura, ara sí, entre la primavera i la tardor del 2017.

La mesa tramitarà els pressupostos tot i l’oposició de PSC i PP

Els pressupostos segueixen el tràmit al Parlament. La mesa de la cambra va desestimar ahir la petició de reconsideració que el PSC i el PP havien presentat perquè no s’admetessin els pressupostos del Govern per al 2017 per la disposició addicional que fa menció al referèndum i per al qual hi ha una partida de 5,8 milions prevista en el capítol de processos electorals. Els membres de Junts pel Sí i de Catalunya Sí que es Pot a la mesa del Parlament -que tenen la majoria- consideren que la part que parla del referèndum no està vulnerant cap llei ni cap precepte dictat pel Tribunal Constitucional. El mateix creu la CUP, que, tot i això, no va voler fer declaracions públiques després de les reunions de la mesa i la junta de portaveus. Per la seva banda, Ciutadans, el PSC i el PP asseguraven que tal com estan entrats els pressupostos resulten un projecte de llei contrari a les resolucions del Tribunal Constitucional i, per tant, no s’haurien de poder tramitar. Amb els seus vots a la mesa, però, no n’hi ha hagut prou per frenar el dels independentistes, amb majoria de JxSí.